dilluns, 11 d’agost de 2014

Albi

Albi 
Els millors bombons de França

Albi és una ciutat del departament del Tarn i a la regió de Migdia-Pirineus. Amb 51.199 habitants, és cap de la comarca de l'Albigès. Els seus habitants es diuen en català albigesos (albigès o albigesa en singular, albigeses en plural femení; en occità albigés -esa, en francès Albigeois -oise).

La ciutat episcopal, situada al centre històric d'Albi, al voltant de la catedral, fou proclamada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2010.

Catedral de Santa Cecília d'Albi

- Catedral de Santa Cecília d'Albi: 

Fundació  

La comunitat canonical de Santa Cecília d’Albi hauria existit al voltant del bisbat d’aquesta ciutat des de ben antic, molt possiblement a finals del segle VI. Però el primer esment de la comunitat com a tal no es troba fins a començament del segle X, cap el 920, en una donació feta al seu favor.

Esplendor  

A partir del 1072 el capítol catedralici fou reformat i s’establí una regla més estricta. Cap el 1100 adoptaren els usos i costums que en aquell moment es desenvolupaven a la canònica de Sant Ruf d’Avinyó. Al segle XII va tenir lloc un greu enfrontament entre el bisbe i els canonges pel control del bisbat, que va acabar el 1135 amb l’excomunicació del bisbe i amb l’obtenció del dret de triar el bisbe per part de la comunitat canonical. En aquesta mateixa època el bisbe d’Albi obtingué el dret de govern sobre la propera col·legiata de Sant Salvi. De fet aquestes dues canòniques es repartien el poder sobre totes les esglésies de la ciutat, que hi depenien.

Fou una època d’esplendor per a les dues comunitats que eren rivals i es succeïren episodis d’enfrontament, com el va tenir lloc durant l’enterrament del bisbe Guillem Peire (1230) que va enfrontar físicament els canonges de Santa Cecília i Sant Salvi durant la cerimònia, fet que es va haver de solucionar amb un arbitratge, que va deixar finalment les despulles del bisbe a la catedral.

Secularització 

El 1268 els canonges sol·licitaren al papa Climent IV la secularització de la col·legiata, que va passar per una profunda decadència. Incapaços d’elegir un nou bisbe, fou el papa qui va triar Bernat de Castanet com a nou bisbe (1282), perdent així els canonges una de les seves prerrogatives. Aquest bisbe va iniciar la construcció d’una nova catedral i rellançar la idea de secularitzar la col·legiata, que s’aconseguí definitivament el 1297, quan el capítol fou novament reorganitzat.


Plata

L'edifici 

La catedral actual és la successora de dues anteriors, romàniques, ara pràcticament desaparegudes. Aquesta construcció fou iniciada a l’època de Bernat de Castanet (1282) i acabada el 1480. Es tracta d’un grandiós edifici d’obra vista, de nau única envoltada de capelles entre els contraforts, sense transsepte, dominat per un poderós campanar. El portal del sud és precedit per un majestuós baldaquí de pedra,conjunt que es va aixecar a la primera meitat del segle XVI.




L’interior  Sota l’orgue es troba una grandiós mural que representa el Judici Final, una important obra d’autors desconeguts i cronològicament situada a finals del segle XV, entre el 1495 i 1500.  Un magnífic rerecor, que ara ha perdut les seves imatges, divideix l’església, d’aquestes separacions, molt comunes antigament, poques es conserven en l’actualitat. Aquest cor es va fer entre el 1477 i 1484, un tancament separa l’altar major i el cadirat del cor de l’església pròpiament dita, deixant un espai a manera de deambulatori entre els murs d’aquesta i el cor. El conjunt es troba en un estat de conservació envejable.  Interiorment la catedral fou decorada amb murals força variats, del segle XVI.


Mural del Judici final (1474-1484)


L’interior  Sota l’orgue es troba una grandiós mural que representa el Judici Final, una important obra d’autors desconeguts i cronològicament situada a finals del segle XV, entre el 1495 i 1500.  Un magnífic rerecor, que ara ha perdut les seves imatges, divideix l’església, d’aquestes separacions, molt comunes antigament, poques es conserven en l’actualitat. Aquest cor es va fer entre el 1477 i 1484, un tancament separa l’altar major i el cadirat del cor de l’església pròpiament dita, deixant un espai a manera de deambulatori entre els murs d’aquesta i el cor. El conjunt es troba en un estat de conservació envejable.  Interiorment la catedral fou decorada amb murals força variats, del segle XVI.

Font: Monestrirs.Cat

- Col·legiata de Sant Salvi


Col·legiata de Sant Salvi

Orígens
.

La comunitat canonical de Sant Salvi té el seu origen en una capella aixecada en un cementiri romà, inicialment dedicada a sant Serni. Al segle VII es va canviar aquella advocació per la de sant Salvi (mort el 584), un bisbe del mateix Albi que hauria fundat un monestir als voltants de la ciutat. Possiblement els primers ocupants del nou cenobi procedien d’aquell establiment. Consta organitzat com a col·legiata el 941.

La canònica fou beneficiada per multitud de donacions efectuades per la noblesa d’Albi i de les senyories properes. Aviat va aplegar un valuós patrimoni, ocupant el bell mig de l’antiga ciutat. Malgrat que la catedral de Santa Cecília tenia la seva pròpia comunitat, aquesta estava en certa forma sota la tutela del bisbe.

Al menys des del començament del segle XII la comunitat hauria adoptat la regla de sant Agustí. La noblesa havia anat deixant la seva influència i poder sobre la comunitat i és aquesta qui pot disposar dels beneficis. En aquesta època (1080) va començar la construcció d’una nova col·legiata. El bisbe d’Albi obtingué el dret de govern sobre aquest establiment, de fet aquesta canònica i la de Santa Cecília es repartien el poder sobre totes les esglésies de la ciutat, que hi depenien.

L’edifici

.
Hauria existit una primera església de la que no hi ha restes aparents. A finals del segle XI va començar la construcció d’un nou edifici, d’aquella època es conserva la part inferior del campanar, rematat en època gòtica. Tot seguit, ja al segle XII es va anar aixecant la nova església, que en segle XIII encara es trobava inacabada. Es van fer les capelles gòtiques perimetrals i de mica en mica es va anar fent una nova església (segle XV), que es va modificar més endavant i restaurar al segle XIX. 

El claustre  Aquest claustre es va aixecar en època gòtica (1270) com ho indiquen els capitells, tot i que es mantenen els arcs de mig punt, de tradició romànica. També es conserva un nínxol amb la tomba del donant de l’obra (1273). Va patir destruccions, amb la Revolució i encara més recentment. Es conserva en relatiu bon estat una de les galeries.


Font: Monestirs.Cat

Albi i el catarisme

Durant els segles XII i XIII, Albi va acollir les doctrines càtares, i la ciutat es va convertir en un centre d'aquesta doctrina acollint un bisbat càtar. És per això que sovint són anomenats albigesos. El catarisme, jutjat herètic per l'Església catòlica, va ser violentament reprimit en el moment de la croada contra els Albigesos (vegeu croada albigesa).

El 1247 el vescomte va renunciar a Albi en favor del rei de França i el 1258 el rei d'Aragó hi va renunciar pel tractat de Corbeil. Els bisbes d'Albi foren reconeguts com a senyors de la ciutat.

A la ciutat va néixer el gran pintor Henri Toulouse-Lautrec.
http://www.museetoulouselautrec.net


Museu de Toulouse Lautrec

Palau de la Berbie. Oficina de Turisme i al costat el museu Toulouse-Lautrec

El museu de Toulouse Lautrec està situat a l'antic palau episcopal d'Albí, anomenat Palau de la Berbie. Edificat al segle XIII, és el marc inesperat de l'obra del pintor albigès, Henri de Toulouse-Lautrec. Més de 1000 obres, entre les quals els 31 cèlebres cartells, són conservades al si d'aquesta impressionant fortalesa. Aquest fons constitueix la més important col·lecció pública al món consagrada a Toulouse-Lautrec.

Des dels seus quadres de joventut fins als que va fer pel món de l'espectacle, del teatre i del cafè, el museu Toulouse-Lautrec permet seguir l'evolució d'aquest atípic artista. De fet s'hi representa una mostra de la seva abundant producció de cada etapa.

Nascut a Albí el 1864, Toulouse-Lautrec és un dels pintors francesos més populars, tant pel seu talent com per la seva personalitat. A la seva mort el 1901, una bona part de la seva obra es troba al seu taller. La seva mare la Comtessa Adèle de Céleyran llega aquest conjunt excepcional a la Ciutat d'Albí el 1922.
.
El saló al carrer dels Molins (1894). Toulouse-Lautrec

L'any 2002 comencen una gran obra de reestructuració del museu, per tal de permetre la restauració del Palau de la Berbie.

També podeu trobar altres museus interessants com el
Museu Lapérouse, oficial de la marina francesa que capdavantejà una expedició que féu la volta al món.

O l'Ostal Reyniès-Hôtel Reyniès, també anomenada "maison des Viguiers".

Maison des Viguiers
 
Ampliar informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Albi_%28Llenguadoc%29


Més imatges



-.-



_._ 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada