dissabte, 14 de novembre de 2015

Sarral, Rocafort de Queralt, Vallverd de Queralt, Santa Coloma de Queralt, ...

Parada a Sarral

Sarral és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà.


Presa romana. Venint de Montblanc poc abans d'entrar a Sarral s'agafa un trencall a l'esquerra i a menys de 2 km pel Barranc de la Salada us trobareu la presa romana.

Presa romana. Sarral

Descripció: Resclosa d'11 metres de dic, de perfil convex, de 2m. d'amplada a la coronació i de 4 a la base, de 2.5 m. d'alçada i se secció esglaonada, que s'assenta directament damunt del llit del riu i que es recolza en el seu extrem dret en un strep situat a la vessant del barranc. En el punt on la resclosa està trencada es troba un sorbeeixidor, situat en la coronació i utilitzat per donar sortida a l'excés d'aigua. També es posà al descobert un contrafort, adossat a la cara de contacte de les aigües, a fi efecte de proporcionar estabilitat a la construcció. El mur del dic conservat presenta tres tipus constructius diferents. A l'interior hi ha un nucli de caementicium impermeable, recobert a la cara d'aigües avall per un parament de cinc filades esglaonades de grans carreus de calcarenita, i a la cara de contacte amb les aigües per un parament de petit aparell, impermeabilitzat per un arrebossat de calç i una fina capa d'argila. En origen, la presa estava construïda per una pantalla en forma d'arc de perfil convex, de radi molt rebaixat, d'una 22 metres de llargària, que es recolzava en els seus extrems en dos estreps situats en els vessants del barranc.

Resenya històrica: En època romana l'embassament degué trencar-se pel mig, tal com demostra l'existència d'un contrafort. A l'edat mitjana es va fer recréixer l'embassament. Les seves restes es van enderrocar durant les excavacions arqueològiques. La presa va restar desconeguda fins a la seva excavació als anys 1980. El seu abandó podria haver tingut lloc el 1617 "Any del Diluvi" o el 1874 (Aiguat de Santa Tecla).
Treballs de recerca arqueològica realitzat els anys 1988 i 1989. 


Esfera d'Alabastre

 

Celler Cooperatiu de Sarral

 

Celler Cooperatiu de Sarral, obra modernista de l'arquitecte Pere Domènech i Roura de 1914. Està format per tres naus, més elevada la central, a l'estil de les masies catalanes. Els finestrals verticals amb forma rectangular s'escalen a la façana seguint el pendent de la coberta i s'organitzen de dos en dos a les naus laterals. Cal destacar el dipòsit, suportat per tres pilars de maó vist i coronat amb coberta cònica. L'any 1934 es va afegir un segon edifici quasi idèntic al primer.

Adreces d'interés:

Pàgina web de l'Ajuntament 
Pàgina web de la revista local El Baluard 

Mas del Cogul

El mas del Cogul és una entitat de població del municipi de Sarral (Conca de Barberà). A 650 m d'altitud. Situat al sector oriental de la Conca, sota el coll de Deogràcies. Podem anar al Cogul prenent a Montblanc la carretera que puja fins a Santa Coloma de Queralt. Abans de coronar el coll de Deogràcies, després de Rocafort de Queralt, a mà dreta hi ha la carretera que duu a Vallverd de Queralt. Al costat d'aquesta, just abans d'arribar a Vallverd, hi ha el mas de Cogul. 

Vallverd de Queralt


Vallverd de Queralt, sovint anomenat simplement Vallverd, és un poble de l'antic terme de Montbrió de la Marca, actualment pertanyent al de Sarral, a la Conca de Barberà.

Està situat a 4 quilòmetres al nord-est de Montbrió de la Marca, entre aquesta vila i el Coll de Deogràcies, que queda al nord-est de Vallverd de Queralt. És a la dreta del riu de Vallverd.

Cal destacar el Carrer del Trinquet.


Joc de pilota. Cadascun dels jocs en què dos o més contrincants competeixen tot impulsant amb la mà —nua o protegida amb guant, pala o cesta (txistera)— una pilota en un frontó o trinquet, d’acord amb unes regles de joc.

La federació internacional en reconeix 27 modalitats. Conegut ja pels antics egipcis, els grecs i els romans, com també pels maies, gairebé exclusivament com a activitat ritual, fou molt estès durant l’alta edat mitjana, bé que les diverses modalitats i regles no foren precisades fins a la segona meitat del segle XIX. 


Llegir més informació: Trinquet, Joc de pilota

Localització 

Santa Coloma de Queral 

Santa Coloma de Queralt és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Està situat a la dreta del riu Gaià, protegit per la serra d'Aguiló (811 m) i del Codony (789 m). Té diversos torrents, que assorteixen d'aigua el terme.

Castell de Santa Coloma

El Mercat del safrà de Santa Coloma de Queralt va ser dels més importants d’Europa durant molts segles.

Safrà de Santa Coloma de Queralt

La casualitat ha fet que coincidíssim amb la jornada “Som terra de safrà”, una jornada dedicada al safrà. 

La jornada no és no només per la recuperació d'aquesta espècia sinó també per la història i l’espai en què s’emmarcà, el Call Jueu. En aquest esdeveniment també hi té un lloc important la gastronomia vinculada al gust intens que confereix el safrà a un arròs, un caldo, un suquet de peix i, fins i tot, unes postres; i l’explotació de la nostra terra on mai ha faltat el safrà. Per això dins la jornada els restaurants del poble ens ofereixen tot de plats cuinats amb el safrà com espècie destacada.

Des del segle XV fins al XIX la zona que comprèn la Conca de Barberà, la Segarra, l'Urgell i l'Anoia era un dels territoris més significatius de producció de flor de safrà. A Santa Coloma, fins i tot es van crear les taules de safrà, des d'on es venia arreu del món. El Mercat del safrà de Santa Coloma de Queralt va ser dels més importants d’Europa durant molts segles.

El call jueu fou molt poblat durant tota l’Edat Mitjana, ja se’n tenen referències del 1272, i en els seus afers comercials hi tingué un paper indubtable el safrà. Tot i que des de mitjans del segle XIII el seu cultiu era ja important, podem constatar que en els dos segles següents anà en increment i a mitjan s. XV Santa Coloma constava en la llista dels 63 mercats safraners de Catalunya, segons les dades consignades a les llicències atorgades per la Diputació del General de Catalunya.  

El barri jueu o call es localitza davant del portal que dóna entrada al Pati del Castell i era delimitat per les muralles, la Plaça Major i la Plaça de l’Església.  

Aquesta comunitat, formada per unes trenta famílies, tenia lligams comercials i familiars amb l’aljama de Cervera i disposava de sinagoga, hospital, banys i fossar propis. La seva activitat era bàsicament mercantil, i tingué especial importància el comerç del safrà, producte molt apreciat en I’època medieval.  

Plaça de l’Om on hi havia les anomenades “taules del safrà “

Aquest comerç de safrà, com el del blat, es feia sobretot en el mercat dels dilluns. El centre de contractació era a la Plaça de l’Om (actual Plaça de l’Església), on hi havia les anomenades “taules del safrà “, que establien els preus. Som Terra de Safrà

El safrà a Santa Coloma 
Santa Coloma de Queralt viurà dissabte la jornada “Som terra de safrà”
El call jueu

Adjunts: PDF programa-som-terra-de-safra

http://www.stacqueralt.altanet.org/noticies/view.php?ID=8455
http://www.somsegarra.cat/festes/noticia/3184/som-terra-de-safra


Una vegada hi estem posats ens escapem a veure la posta de sol al monestir de Santa Maria de Bell-lloc Santa Coloma de Queralt  

Santa Maria de Bell-lloc
En el seu origen era l'església d'una comunitat de donants. Està documentada des de l'any 1220 però no es descarta que hi pogués haver una capella anterior romànica sobre la qual s'hagués bastit l'edifici actual, de transició entre romànic i gòtic. De fet, el tancament amb volta de creueria simple, de tipus cistercenc, fan pensar en una construcció del segle XIII. Inicialment tenia una sola nau però cap mitjan segle XIV s'hi va afegir una capella presbiterial en substitució de l'absis i dues capelles ja plenament gòtiques. Uns segles més tard s'hi va afegir encara una capella barroca, avui sagristia. L'element més interessant és, tanmateix, la portalada, d'estil romànic tardà, del segle XIII.


Localització 

Recorregut


_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada