diumenge, 11 d’octubre de 2015

Almoster, Forès, La Sala de Comalats, Glorieta, Passanant, Ciutadilla, ...

Forès




La Sala de Comalats

Castell de Sala

Castell de Sala de Comalats

Descripció

Torre quadrada d'uns disset metres d'altura amb parets d'1,60 metres de gruix. Aquesta torre juntament amb una sala annexa, constituïa, amb les cases de l'entorn, i l'església una vila closa. La torre és l'element més antic i ben conservat del conjunt. A l'interior d'aquesta es composava de tres pisos coberts amb volta de canó. Actualment s'hi observen nombroses espitlleres.




Resenya històrica

El llogaret és documentat ja el 1079-80. Consta que el 1182 formava part del terme del castell de Forès i patrimoni de Ramon de Cervera. El 1210 el rei Pere el Catòlic va donar el lloc a Guillem de Guardialada. Aquest darrer ho va deixar, el 1234, a Arnau de Comalats. El 30 de novembre de 1266 s'incorporà al domini dels hospitalers per donació de Marquesa, vídua de Guillem de Guardialada. El 1338 Guillem de Comalats va vendre el castell al montblanquí Guillem Gener, senyor de Puiggròs, el qual el vengué a Jaume Galliners el 1383. El 1384 el monestir de Santes Creus passava a dominar la vila per canvi amb Jaume Galiners, notari de Barcelona. Aquest actuà possiblement com a testaferro de Santes Creus ja que el mateix any el notari permutà aquesta possessió per uns bens santescruins en altres llocs dispersos. Al 1386 el monestir de Santes Creus tancà l'operació afegint-hi el mig imperi del lloc adquirit a Pere III per canvi amb el castell de Ferran, del Penedès. El monestir de Santes Creus tingué un castlà a la Sala fins al 1443 en que el darrer castlà, Joan Safortea, dit Fuster, de Valls, cedí els deus drets a la comunitat, que assumí així totes les jurisdiccions del terme i castell de la Sala, i les conservà fins els decrets desamortitzadors del segle XIX.

Els rentadors de La Sala de Comalats


Castell de Sala


Glorieta 


Descripció 

Aquest castell devia estar format bàsicament per una torre i un clos annex, potser edificat. Torre de forma quadrada formada per un rectangle de 5,5 m. d'amplada i 7,4 de llargada, amb un gruix de paret d'1,5 m. Dels 22 m que hom suposa que devia tenir d'alçada només en resten 16. Té planta baixa i 3 pisos als quals s'accedeix per una escala bastida a la paret nord-oest de l'edifici.


Resenya històrica

El lloc de Glorieta és esmentat per primer cop en un document datat entre els anys 1079 i 1080 pel qual el comte Ramon Berenguer II feu donació a Bernat Amat de la quadra de Poal, al terme del castell de Forès. El 1163 la quadra de Glorieta fou donada per Ramon de Cervera, el qual la tenia en feu pels comtes de Barcelona, i la seva família a Carbonell de Vilagrassa i la seva muller, tot i que els donadors es reserven una part dels drets en favor de Bertran de Montpaó, aquesta donació comportava l'obligació de construir una fortalesa. El 1197 Carbonell de Vilagrassa i la seva esposa feren donació del castell a Bernat de Montpaó, germà de la donadora. Això originà un litigi amb Guillem de Guardiolada, senyor eminent del castell, però la sentència d'aquest plet, dictada el 1205, confirmà el gaudi de la castlania a Bernat de Montpaó. El 1247 posseïa la fortalesa Berenguera de Montpaó, filla d'Elisenda i del difunt Bernat de Montpaó, la qual, amb el consentiment de la marei dels seus oncles Bremon de Montpaó, Gombau d'Oluja i Agnès de Guimerà, va contraure matrimoni amb Ramon, ciutadà de Lleida, al qual va cedir en concepte d'esponsalici el castell amb tots els seus drets. Succeí per herència en la senyoria del castell la filla de Ramon, dita Sibil·la, que es vasà amb Guillem Moliner, pares de Bremon Moliner. Guillem de Guardiolada, fill de Ramon de Cervera i senyor eminent de la fortalesa, pel seu testament de 1234, llegà a la seva filla Mateua l'esmentat castell i morta aquesta passà a la seva germana Gueraua i a llur mare Marquesa, les quals es feren religioses del convent d'Alguaire, i feren donació dels drets a l'orde de l'Hospital. El 1310 els hospitalers compraren els drets que sobre la fortalesa tenia el seu feudatari Bremon Moliner. El 1380 el gran prior Guillem de Guimerà comprà a l'infant Joan la jurisdicció i inclogueren l'indret en la comanda de l'Espluga.


Castell-fortalesa de Glorieta


Passanant

Castell de Passanant


Ferran

La Pobla de Ferran (Conca de Barberà)

La Pobla de Ferran (Conca de Barberà)

Poble del municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà)

Castell de Ferran




Torre quadrangular de 10 metres d'alçada del castell de la Pobla de Ferran que es documenta a partir de finals del segle XIV. Va ser restaurada durant la dècada dels 70 del segle XX.

Actualment la torre és de propietat privada i es troba en un estat de conservació regular. De la construcció destaca les finestres de dimensions petites i amb una estreta repisa.

La Pobla de Ferran





Més info: Castell de Ferran



-·-


Ciutadilla


_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada