dimarts, 18 d’agost de 2015

Caunas de Menerbés, Rius de Menerbés, Abadia de Caunas, Vilanava de Menerbés, Gouffre de Cabrespine ...

Rius de Menerbés

Església de l'Assumpció de Rius de Menerbés

- Rius de Menerbés (en francès i oficial Rieux-Minervois) és un municipi de França de la regió del Llenguadoc-Rosselló, al departament de l'Aude

Església de l'Assumpció - Potalada obra del Mestre de Cabestany




Església de l'Assumpció amb importants capitells del Mestre de Cabestany tant a l'interiors com l'exterior de l'església. Edifici poligonal de set cares (heptagonal).






Mestre de Cabestany

El Mestre de Cabestany fou un escultor desconegut de l'època romànica que va treballar bàsicament entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès de l’Aude i el Rosselló) i les comarques de Girona. Cronològicament i en relació amb els edificis en què va treballar, caldria situar-lo a la segona meitat del segle XII.

L'estudi de la seva obra el situa com un dels artistes del romànic més prolífics i singulars, però ningú coneix del cert ni el seu nom ni la seva vida. Serà finalment la seva obra més representativa -el timpà de Cabestany- la que donarà nom a aquest escultor desconegut.

L' historiador de l'art i arquitecte vigatà Josep Gudiol i Ricart, ànima del Museu Episcopal de Vic, és el primer a utilitzar aquesta denominació, el 1944.


Abadia de Caunas


L’abadia benedictina de Sant Pere i Sant Pau de Caunas té el seu origen en la restauració monàstica portada a terme després de la recuperació d’aquestes terres, en aquell moment en mans sarraïnes. Aquesta fundació hauria estat possible gràcies a l’empenta de sant Benet d’Aniana, que a través del seu seguidor Anià, va obtenir del poder carolingi el vist-i-plau per a la fundació (794) i que va posar l’establiment sota la seva protecció.

Localització: https://goo.gl/maps/D7qpsrDrfML2 


Gouffre de Cabrespine

A la petita vila de Cabrespina en el departament de l'Aude, a prop del Nore pic de la Negre Muntanya, l'avenc gegant de Cabrespina és una de les coves més grans del món obertes al turisme. És part de tota la cova amb concrecions del sud de França registrats el 2000 a la llista temptativa de Patrimoni Mundial naturals.


El 2008 es van celebrar els 40 anys del descobriment de l'Avenc Gegant de Cabrespina i també, compartint l’ocasió, els 20 anys de l’obertura al públic.


Tanmateix, la història de la nostra cova no es s’acaba amb aquestes dues dates.


Des de temps immemorials, la història del Gaougnas està vinculada a la dels homes de prop del riu Clamoux, els vestigis descoberts a les primeres sales de la xarxa subterrània són testimoni d’una llarga ocupació de l'indret que es remuntaria a l'edat del bronze.


Tot i que les excavacions al refugi sota la roca del Gaougnas no sempre han estat guiades per un esperit científic, han permès tanmateix exhumar un nombre important de materials.

Uns estudis seriosos, esbossats el 1934 pel doctor Cannac i dirigits després per Jean Guilaine van permetre nombrosos descobriments.

Més a prop nostre, els primers documents escrits, datats a l'any 1570, fan aparèixer que al mes de maig d'aquest any, els moliners de Villeneuve Minervois i d'altres pobles més avall es van associar per tal de comprar una part del prat adjacent al lloc dit del Gaougnas amb l'objectiu reconegut de desviar el llit del riu Clamoux i evitar així que l’aigua es perdés en el “Reboul”, xuclador pel qual les aigües s'infiltraven a l'entrada de la cova.


No va ser fins al temps de Napoleó III que es va obstruir el famós forat anomenat “Reboul” per mor de la construcció de la carretera actual, que connecta Villeneuve amb Cabrespina.


Aquestes obres van aturar la pèrdua coneguda  de l’aigua del riu però no van impedir que aquest darrer trobés nous passatges i tornés al seu llit subterrani. Aprofitant aquestes obres es va tancar també l'entrada del Gaougnas i no es va sentit parlar més de la cova durant molts anys


Al 1880 la cova va tornar a la memòria dels homes del Clamoux a través d'un esdeveniment dramàtic: aquell any, durant el mes de juny, Pierre Baleste, que vivia al poble, va fer una caiguda mortal al Barrenc. El guarda rural del poble va ser qui va remuntar el cos del pobre home i va esdevenir així, sense proposar-s’ho, el primer espeleòleg que va penetrar en aquesta sala a cel obert, a la vegada profunda (uns 150 m) i espaiosa.  Anys més tard, aquest mateix Barrenc, des d'on de vegades es pot veure sortir grans volutes de vapor d'aigua que indiquen l'arribada de l'hivern, seria el teatre d'un altre  esdeveniment força menys dramàtic. El 1927, un gos que havien llançat a l'avenc va tornar a cal seu amo sortint pel Gaougnas. Aquest fet va demostranr la comunicació entre les dues cavitats.


L'any següent, el treball continu de les aigües va fer que s’esfondressin els terrenys a la vora de la carretera a l'entrada del poble; el senyor Bordel, llavors propietari del lloc, va fer ampliar una excavació, va explorar algunes galeries i va trobar el pas del Gaougnas.


Caldria una bona vintena d'anys i l'aferrissament d'un grapat d'espeleòlegs perquè, durant l'any 1959, la unió entre el Gaougnas i el Barrenc tingués lloc, gràcies a les obres de desobstrucció que van durar més de 2 mesos.


Amb això, van quedar a la llum del dia uns quants metres de riu subterrani.


Tres anys més tard, el 1961, una coloració de les aigües del Clamoux, va verificar la llegenda segons la qual uns ànecs que s’havien deixat anar al “Reboul” haurien sortit vius davant dels quatre Castells Càtars de Lastours. A partir d'aquell moment va quedar comprovada l'existència d'una xarxa subterrània de gran envergadura entre Lastours i Cabrespina. Van tenir lloc llavors desenes d'exploracions infructuoses per tal de trobar el pas que permeia penetrar en aquesta xarxa tant cobejada. Però  encara caldria tenir paciència fins a l'estiu del 1968 quan dos espeleòlegs, amb grans esforços, van forçar el pas del riu i van desembocar meravellats al peu de la gran sala de l'Avenc Gegant.

· http://www.gouffre-de-cabrespine.com/ca



Localització: https://goo.gl/maps/hmcUkKbs6hC2 

Vilanava dels Canònges

Vilanava de Menerbés (nom occità; la forma oficial francesa és Villeneuve-Minervois) és una vila del Menerbès, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, al departament de l'Aude, dins el districte de Narbona i el cantó de Peiriac de Menerbés. La ciutat, a l'entrada de la vall de Clamós i al peu de la Muntanya Negra (la Montanha Negra).

El seu origen fou un castell del segle IX que defensava l'entrada a la vall i del qual encara es veuen algunes restes, però la major part fou destruïda i al seu lloc hi ha l'església de Sant Esteve, abans capella del castell. Possessió dels vescomtes de Menerba, va passar al segle XIII al capítol de la Catedral de Carcassona i es va dir Vilanova dels Canonges. La senyoria es féu més gran per donacions del rei Lluís IX amb les espoliacions als senyors albigesos.


A Vilanava hi trobareu la Maison de la Truffe du Languedoc


La Muntanya Negra és rica en producció de tòfones d'alta qualitat.

Avenue du jeu de mail 11160
Villeneuve-Minervois

tél. :
+33 4 68 26 22 23

http://www.maisondelatruffedulanguedoc.com

Localització: https://goo.gl/maps/Fzn6tLVxpqS2

Recorregut:


_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada