dissabte, 1 d’agost de 2015

Almoster, Gandesa, Batea, Vilalba dels Arcs, La Fatarella, Corbera d'Ebre, Pinell de Brai,...

Terra Alta

- Gandesa


Gandesa és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Terra Alta, que a més ocupa el seu centre geogràfic. Està limitada per Pinell de Brai, Prat de Comte, Bot, Batea, Vilalba dels Arcs i Corbera d’Ebre.

Coll del Moro

Al Coll del Moro s'hi troba un poblat iber, que fou l'antecedent del poble. Aquest poblat estava connectat amb poblats ibers de Lleida i amb el poblat iber de Tivissa. Actualment, encara podem trobar una fortificació defensiva i, més a més, un conjunt de tombes. El conjunt deixa rastres de l'expansió dels romans i s'hi van trobar evidències del pas dels cartaginesos de la marxa que Anníbal Barca va fer cap a Roma.

L'origen de Gandesa el trobem posteriorment en un assentament àrab, l'any 1153, essent Ramon Berenguer IV que li atorga carta de ciutadania, com els terrenys coneguts com la Catalunya nova per la recuperació als moros de les terres del Principat. L'any 1194, es va fer entrega de la carta de població a Gandesa. A partir d'aquesta entrega és considerada la fundació del poble. Dos anys després, es va començar a construir l'església romànica.

Portalada de l'església arxiprestal de la mare de Déu de l'assumpció

Els homes del temple van deixar curioses mostres del seu domini i, en particular, la portalada de l'església arxiprestal on hi ha qui diu que s'enterren els darrers secrets abans de la seva persecució pel Rei de França i el Papa. Els templers van deixar pas al domini dels Hospitalers. El rei Jaume I li atorga carta de cabalatge.

Gandesa també és un dels pobles que va participar en la Guerra de Successió Espanyola i, fins i tot, va patir un setge que va determinar el refugi de molts dels seus habitants a Mequinensa. També va ser lleial als austriacistes, tot i que amb la caiguda de Tortosa, la seva capitulació va ser immediata.

També destaca el seu paper durant l'Edat Moderna a la primera guerra carlina, dirigida per la baronessa de Purroy i va resistir fins a set setges del general Ramon Cabrera, el tigre del Maestrat, els anys 1836, 1837 i 1838. Això li va valer el reconeixement dels lliberals i va ser receptora de diferents poemes del cant a la defensa de la llibertat. Se li va atorgar el qualificatiu de “molt lleial, heroica i immortal Ciutat de Gandesa”.

Al juliol de 1938 l'Exèrcit Popular de la República va llançar l'esmentada contraofensiva de l'Ebre, que va arribar fins a la mateixa porta de Gandesa. A partir d'aquesta data i durant tres mesos, es va desenvolupar la coneguda Batalla de l'Ebre, que es va concretar als pobles de la Terra Alta (la Fatarella, la Pobla de Masaluca, Villaba dels Arcs, Corbera d'Ebre –bombardejada per l'aviació alemanya i per les forces franquistes-, la pròpia Gandesa –serra de Cavalls i serra de Pàndols-, Bot, i també el Pinell de Brai). El general colpista Franco va establir el seu lloc de comandament al Coll del Moro, tot just al costat de la resta del poblat iber. Aquesta fou la batalla més sagnant de la Guerra Civil Espanyola, on hi van perdre la vida més de cent mil persones (es diu que moltes de les Brigades Internacionals van quedar sense brigadistes i que eren reforçades per espanyols).

La comarca de la Terra Alta va entrar en un declivi important a partir dels anys 1940 i 1950. Fins a l'inici de la construcció de les centrals nuclears d'Ascó (1976), la pèrdua d'habitants era constant. Ja amb la situació democràtica, des dels anys 80, hi va haver la modernització de moltes instal·lacions públiques d'instrucció, d'assistència primària i jutjats, que li van conferir una modernització substancial.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gandesa

La web de Turisme de Gandesa
http://www.terraalta.cat/gandesa

.

Celler Cooperatiu de Gandesa obra de Cèsar Martinell

· Cooperativa de Gandesa

El Celler Cooperatiu de Gandesa és un edifici d'un gran valor arquitectònic, considerat com una de les catedrals del vi, catalogat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i una de les Set Meravelles de Catalunya, escollides l'any 2007. La Cooperación Agrícola de Gandesa, fundada el 1919, va encarregar la construcció del celler a l'arquitecte modernista Cèsar Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí i de Puig i Cadafalch. Hi domina la volta catalana i el totxo massís vist, i estava decorat amb ceràmiques de Joan Nogués, desaparegudes durant la Guerra Civil. En la imatge exterior, destaquen els dos dipòsits, disposats de tal manera com si fossin dues torres flanquejant el cos central de l'edifici. La simplicitat de l'obra, la seva adequació per a l'elaboració de vi i alhora la bellesa plàstica que destil·la són els elements fonamentals del celler, que va funcionar durant més de vuitanta anys.


http://www.catalunya.com/celler-cooperatiu-gandesa-17-14002-29
http://www.coopgandesa.com/

· Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre (CEBE)

Museu històric - Guerra Civil Espanyola 1936 - 1939 - Gandesa

El Centre d'Estudis Batalla de l'Ebre, va néixer per iniciativa d'un grup d'estudiosos i col.leccionistes de Gandesa, interessats amb la història, la recuperació de material documental, bèl.lic i cultural de l'època compresa entre els mesos de juliol a Novembre de 1938, ( 25 de juliol al 14 de novembre ) data en que va tenir lloc la sagnant, trista i malauradament famosa Batalla de l'Ebre, en el decurs de la Guerra Civil Espanyola.
 

"La batalla va iniciar-se a les 0,15 hores de la matinada del dia 25 de juliol de 1938 quan l'exèrcit republicà va començar a creuar el riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta. El silenci era absolut, la mirada d'aquells homes posada al cel, el pensament en la família,... Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van veure la major acumulació de forçes combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de moltes desenes de milers d'homes".

http://usuaris.tinet.cat/cebe/catala/indexcat.htm

- Batea


Església parroquial de Sant Miquel

Batea, a la Terra Alta, és el poble on es troben el patrimoni, la història, la gastronomia i la cultura del vi, fortament arrelada i indiscutible motor econòmic i social.
 

Batea és ciutat medieval, amb un casc antic perfectament conservat i en constant rehabilitació, que et seduirà per la seva autenticitat. No deixis de descarregar l'audioguia per descobrir tots els secrets i anècdotes que han passat pels seus carrers al llarg de la història.

http://www.batea.altanet.org
http://turismebatea.com
https://ca.wikipedia.org/wiki/Batea

- Vilalba dels Arcs


Església de la Mare de Déu de Gràcia

Vilalba va formar part del territori de la Batllia de Miravet que Ramon Berenguer IV cedí als Templers. Després s'intengrà dins la Comanda d'Ascó.

La carta de població fou atorgada l'any 1224 a quatre pobladors.


A principis del segle XIV, els Templers foren substituïts pels Hospitalers en la senyoria d'aquests territoris.


A les acaballes del segle XV es va crear la Comanda de Vilalba dels Arcs.


Durant la Guerra dels Segadors la població fou assaltada per mercenaris de l'exèrcit castellà. També fou breument afectada per la Guerra de Successió i les posteriors Guerres Carlines, durant les quals es va fortificar la vila.


L'any 1938, a Vilalba, es va estabilitzar el front republicà al lloc conegut com els Quatre Camins, on actualment s'ha erigit un monument commemoratiu. 


http://www.vilalba.altanet.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vilalba_dels_Arcs

- La Fatarella

La història de la vila va lligada al seu entorn, se sap que llevat dels primers assentaments de l'era prehistòrica, les primeres dades corresponen al segle X, quan els romans i els ibers van poblar el terme.


Campanar de l'Església de Sant Andreu

Durant els segles següents es van succeir nombroses guerres i canvis de propietat, essent l'època medieval un temps de conflictes que patia la població, la qual tendia a concentrar-se en el nucli que envoltava el castell i l'església, fet que era habitual en la gran majoria de poblacions de Catalunya.

No fou fins al segle XIX, després de les guerres de Successió i la del Francès, i amb l'arribada de la indústria i les noves vies de comunicació, quan la vila va poder gaudir d'estabilitat i avui en dia, ja sobrepassat el segle XX, manté encara el concepte de vila tradicional que la fa molt atractiva pel visitant.

Fou un dels principals escenaris de la Batalla de l'Ebre, durant la Guerra civil espanyola. L'any 2010 s'hi inaugurà un memorial per commemorar-ne les víctimes.


https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Fatarella
http://www.lafatarella.cat/

- Corbera d'Ebre (Poble vell)

 

Corbera d'Ebre (Poble vell)

Poble vell de Corbera d'Ebre - Conjunt declarat Bé d'Interès Cultural

A Corbera d'Ebre podreu comprendre quan va patir la gent de la Terra Alta durant la guerra que li va portar el pitjor desastre de la seua història. Dalt del turó de la Muntera estava el casc antic d'un poble de pagès tranquil, com ho eren tots els de la nostra comarca, amb els tràfecs de les feines del camp, les rotllanes de veïns als carrers, les mestresses que van i venen de la font, del mercat o dels rentadors, la cridòria de la quitxalla mentre juga...


Però va arribar la guerra i, a l'anomenada batalla de l'Ebre (del 25 de juliol al 17 de novembre de 1938), la vila restà molt a prop del front. Les parets de les cases quedaren foradades per les bales i clivellades per la metralla. Gairebé tot el poble va ser enderrocat per les bombes. ...


http://www.poblevell.cat/ca/inici/inici.html

Brigada Internacional
http://www.poblevell.cat/ca/brigades/brigades.html

XV Brigada Internacional
https://ca.wikipedia.org/wiki/XV_Brigada_Internacional

Viva la Quince Brigada





Què va passar a la Cota 287?
http://blogs.sapiens.cat/passatmesrecent/2015/08/04/que-va-passar-a-la-cota-287



- Pinell de Brai - La "Catedral del Vi"




El Celler Cooperatiu de Pinell de Brai és un edifici modernista situat al municipi del Pinell de Brai (Terra Alta) que fou encarregat a Cèsar Martinell i Brunet. Per la resolució d'alguns elements constructius ha afavorit que al celler se'l conegui amb el nom de catedral del vi.

La revifalla econòmica i les noves condicions de mercat que a partir del 1915 va proposar la Mancomunitat de Catalunya van afavorir la revitalització de moltes cooperatives agràries. En aquesta època els pagesos de Pinell de Brai, a la comarca de la Terra Alta, van veure la possibilitat de transformar la vila unint les seves plantacions en un règim cooperatiu.

El projecte es va encarregar el 1917 a Cèsar Martinell i Brunet, un deixeble d'Antoni Gaudí. Les ganes de fer ostentació i l'aspiració renovadora va portar a substituir la coberta d'armadura de fusta per unes arcades en rosca espectaculars (vegeu fotografia adjunta). Una altra variació va ser el fris de ceràmica que hi ha a la façana. Inicialment havia de ser una variació de rajoles blanques i blaves, però l'arquitecte va demanar al ceramista Xavier Nogués la pintura sobre rajola que hi ha actualment amb escenes de les premses de vi i oli, la verema i escenes de caçadors beguts. Les dificultats econòmiques van fer que no es col·loquessin les escenes del fris fins a l'any 1957.

L'edifici consta de tres naus contigües, destinades al molí de l'oli i a la sala de tines, i dues més de transversals on hi ha la zona d'elaboració del vi. La majoria dels materials emprats procedien del mateix municipi de Pinell de Brai, especialment el totxo que basteix l'estructura degut a l'abundant argila que es troba en el terme.

Durant la Guerra civil espanyola el celler es va convertir en un hospital de campanya, i en alguns espais encara s'aprecien a terra els efectes de la metralla.


_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada