diumenge, 19 de juliol de 2015

Conesa, Santa Coloma de Queralt, Rauric, Llorac, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Forès, La Sala de Comalats, Glorieta, Passanant,...

Primer dia: Almoster, Conesa,... 

Segon dia: Conesa, Santa Coloma de Queralt, Rauric, Llorac, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Conesa.

Tercer dia: Conesa, Forès, La Sala de Comalats, Glorieta, Passanant, Blancafort, Almoster.

Sense presses sortim d'Almoster xino xano i anem a buscar la carretera C-14 en direccó Motblanc, empalmem per la C-241 fins a Focafort de Queralt davant la cooperativa girem a l'esquerra i la T-230 / T-243 i ja som a Conesa.


Conesa

Primer dia: Almoster, Conesa,...
.
Conesa. Portal Reial, denominat també de Sant Antoni

Conesa és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El terme municipal inclou el despoblat de Sabella de l'Abadiat. El municipi està situat plenament en l'altiplà segarrenc de la comarca.

La vila medieval de Conesa ve definida per un clos, delimitat perfectament per una muralla defensiva. Les úniques obertures són dos portals que facilitaven el control per part del senyor.

L’estructura urbana és un exemple de model circular, tot seguint les corbes de nivell, amb el castell a la zona més alta.

L’església està situada en un angle, aprofitant el campanar com a torre defensiva, element típic del nord d’Itàlia i Catalunya. La muralla està doblement reforçada per l’existència de dos torrents que l’envolten en gran part. La Casa de la Vila es va construir al Carrer Major, que enllaçava els dos portals. 

L’estructura viària compren un sol carrer, que va des de darrera del castell fins a la plaça de la vila, si bé pren diferents noms, mantinguts al llarg del segles; Ravalla, de Dalt, de la Font i Major. Hi ha tres carrerons transversals i tres sense sortida o atzucac. El desnivell fa que en alguns carrerons hi trobem escales, i amb l’aprofitament del sòl ens podem imaginar fàcilment la Conesa Medieval.

L’any 2011 el nucli històric de Conesa va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Font: Web de l'Ajuntament de Conesa

Més informació sobre Conesa 

Segon dia: Conesa, Santa Coloma de Queralt, Rauric, Llorac, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Conesa.



Santa Coloma de Queralt  

Santa Coloma de Queralt és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Està situat a la dreta del riu Gaià, protegit per la serra d'Aguiló (811 m) i del Codony (789 m). Té diversos torrents, que assorteixen d'aigua el terme.

Castell dels Comtes. Santa Coloma de Queralt

Els orígens de Santa Coloma de Queralt es remunten al segle X, quan, sota la protecció del castell de Queralt, es comença a reconquerir la regió. Segons Salvador Palau, a la Gran geografia comarcal de Catalunya, Santa Coloma es formà a l'edat medieval a partir del creixement de tres nuclis: la Vila Vella, la Vila Nova i la Pobla de Montpaó. Sembla que durant el segle XIII s'emmurallà. La baronia de Queralt va pertànyer als senyors de Gurb fins al 1213, que van vendre el terme als Timor, que adoptaren el nom de Queralt per al seu llinatge. El castell de Queralt (origen de la baronia) va pertànyer primer als comtes de Barcelona segle X, i a partir del segle XI als Queralt 

Entre el segle XIII i 1492, coincidint en una etapa de creixement de la vila, va tenir una important comunitat jueva, que disposava de sinagoga, hospital i banys propis. Es conserven encara l'estructura i els carrers de l'antic call. I és que a l'edat mitjana Santa Coloma de Queralt es distingí per la producció i comercialització de safrà. El comerç d'aquesta espècie, el capitanejaven els jueus que cada dilluns, en el mercat setmanal, fixaven la pauta-escandall del preu del safrà a regir a tot el país. S'exportava arreu de la Mediterrània fins a Antioquia i Àsia Menor a través del port de Barcelona.

Una altra etapa de l'expansió urbanística de la vila s'ha de cercar durant el segle XVIII, en què s'edificaren diversos ravals: dels Capellans, de Santa Coloma, de Cervera, de Sant Roc i la plaça de Poblet.
.
Durant la Guerra Civil, la vila s'anomenava Segarra de Gaià.

Aquesta plaça porticada ocupa l’emplaçament de l’antic cementiri de l’església romànica. Era el punt de contacte amb la juderia o call jueu , a través del portal de sant Antoni. D’entre l’activitat mercantil de la comunitat jueva de Santa Coloma, tingué una importància especial el comerç del safrà . El centre de contractació era en aquesta plaça, anomenada també com Plaça de l’Om, on hi havia les anomenades “taules del safrà”, que establien els preus.

Font: Festa Catalunya
 

Més informació sobre Santa Coloma de Queralt
 
Ermita de Santa Maria de Bell·lloc 

Santa Maria de Bell·lloc té el seu origen en una petita comunitat de donats, una agrupació laica d’homes i dones que prèviament havien fet lliurament dels seus béns a l’església a canvi d’acolliment i manutenció. Vestien hàbit i estaven sota la tutela d’un majoral nomenat pel rector de Santa Coloma. 

Santa Maria de Bell·lloc

El 1307 el baró Pere IV de Queralt va fer donació de l’església i residència dels donats a l’orde de la Mercè, que s’hi establí vers 1335 i hi restà fins la desamortització de 1835.

L’edifici és de transició del romànic al gòtic, amb elements ben característics d’aquests dos estils. Primitivament era una ermita d’una sola nau, d’estil romànic tardà, probablement de mitjan segle XIII. Més tard es cobrí la volta amb arcs de creueria i durant el segle XIV s’hi afegí el creuer i la capella de Sant Pere, a la dreta de l’entrada.  

A l’exterior la portalada és l’exponent més important del romànic de les nostres contrades, feta de pedra sorrenca que dificulta molt la seva conservació. És oberta vers l’exterior amb columnes i arquivoltes de mig punt, decorades amb motius de corda, cistelleria, escuts i altres. Aquesta decoració és emmarcada per una rosca que representa un element vegetal que s’obre en espais circulars on hi ha motius decoratius molt variats. Els capitells ens mostren formes vegetals, escenes al·legòriques i de la vida monàstica i l’única representació existent de la llegenda de Pere II de Queralt (“Cor de Roure”), alliberat pels àrabs després de lluitar amb un lleó i que alguns consideren l’origen del lleó rampant de l’escut dels Queralt. En el timpà hi ha tres escenes: al centre, la Verge coronada amb l’lnfant Jesús, a l’esquerra l’Adoració dels Mags i a la dreta l’Anunciació. 

Aquestes escenes es completen amb dues representacions situades als dos extrems de la rosca que mostren la presentació dels tres mags al rei Herodes (esquerra) i la fugida a Egipte.

Timpà de Santa Maria de Bell·lloc

A l’interior del temple destaca el sarcòfag de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabertí, obrat el 1368. És esculpit per les quatre cares i adornat, a més de les dues figures jacents, amb escenes de dol. A la vora del sepulcre hi trobem la creu de terme original restaurada de la Font dels Comtes, enderrocada el 1932 i col·locada en el lloc actual el 1959.  

El conjunt va ser declarat monument historicoartístic el 1944. El 1949 s’inicià la seva restauració, que va durar fins el 1959. Aquest fet va suposar l’eliminació dels pocs elements que quedaven de les dependències de l’antic convent (sense interès artístic) i es conservà només l’església, que avui es troba sota l’advocació de la Mare de Déu de la Mercè.

L’edifici va ser incendiat i en part enderrocat el 1936. Després d’haver estat declarat monument historicoartístic el 1994, es pocedí a la seva restauració fins tenir el seu aspecte actual.

Més informació del Monestir de Santa Maria de Bell-lloc a Monestirs.Cat

Rauric
 
Campanar de l''església de Santa Fe / Creu discoidal - Rauric

Rauric. Nucli de població agregat a Llorac, a la Conca de Barberà. Situat a la banda sud-oriental del terme, ja a l'altiplà segarrenc, a la dreta de la carretera de Santa Coloma de Queralt a Ciutadilla. Molt a prop, a la banda meridional hi ha la font de Rauric, on neix el riu Corb.

El lloc es troba documentat des del segle XII, quan Pere de Queralt, el 1167, el deixà en testament als hospitalers, reservant-hi drets per a Gombau d'Oluja, Berenguer d'Aguiló i Guillem de Timor. A finals del segle XII, era possessió de Gombau d'Oluja.

A partir del segle XIV, va pertanyer als Queralt de Santa Coloma.

De l'antic castell de Rauric, actualment només en resten els fonaments.

L'església de Santa Fe fou sufragània de la de Montargull i totes dues van pertànyer al bisbat de Vic fins al 1957, quan passaren a l'arxidiòcesi de Tarragona. Actualment és sufragània de Llorac.

Font: http://www.llorac.altanet.org/rauric.php


Més informació de Rauric

Llorac 

L'església, d'origen romànic, està dedicada a Sant Joan i fou refeta a finals del segle XVIII

Llorac és un municipi ubicat a l'extrem septentrional de la comarca de la Conca de Barberà. El seu terme és força accidentat. Ocupa el primer tram del riu Corb, que neix al terme de Rauric. El poble de Llorac està ubicat al peu d'un petit tossalet, a la vora del riu Corb. L'església, d'origen romànic, està dedicada a Sant Joan i fou refeta a finals del segle XVIII.
 
Situat a l'extrem septentrional de la comarca de la Conca de Barberà, el poble de LLorac disposa de paratges de gran bellesa natural com les Obagues del riu Corb, zona declarada Espai d'Interès Natural, pel seu microclima tan especial, en ser un enclavament de vegetació submediterrània i eurosiberiana en una zona normalment seca i de clima continental. També travessa el terme municipal la Ruta Verda de la Conca de Barberà, un projecte desenvolupat per conèixer més de prop els parcs eòlics de la zona.

El terme és accidentat pels contraforts dels altiplans segarrencs però hi ha un descens progressiu en la línia d'est a oest. El municipi, a 648 m d'altitud, ocupa la vall del primer tram del riu Corb, que neix al terme de Rauric al seu marge esquerre i al peu d'un tossal que el domina des de migdia.

A més de la població de Llorac, comprèn les pedanies de Rauric, la Cirera, Albió i el despoblat de Montargull. Tots són pobles petits que viuen principalment de l’agricultura del cereal i la ramaderia i que han sabut mantenir el seu encant. Són pobles carregats de patrimoni històric.

Més informació de Llorac
 
Vallfogona de Riucorb 

Vallfogona de Riucorb és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat prop del riu Corb i al límit amb la comarca d'Urgell. Anteriorment anomenat Vallfogona de Lorda o de Corbell o de Comalats, o de Riucorp.

Lloc on es trobava l'atri i antiga capella i posterior presó del castell

Els seus boscos són de pi i roure. Encara que té terra de regadiu, predomina l'agricultura de secà principalment d'oliveres. La seva economia també creix a causa de les aigües mineromedicinals que posseeix, explotades en un balneari.

És un poble que encara conserva el seu caràcter medieval, fou repoblada pels comtes de Queralt. Es conserva les ruïnes del castell del temps dels templers de 1190. Més tard, el 1312 va passar als hospitalers. Hi ha restes d'un antic Priorat benedictí de Sant Pere dels Bigats del segle XIII, i un museu d'art, el Museu Pinet.

L'església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb és una església gòtica amb elements romànics de Santa Maria, on va treballar l'escultor Jordi de Déu pel Retaule de la Concepció.

Un dels personatges més famosos de la població va ser Francesc García i Torres, el rector de Vallfogona, ordenat sacerdot a Vic l'any 1605, autor poètic d'estil humorístic, tenia relació amb poetes de l'època com Lope de Vega i amb el bandoler Rocaguinarda, al qual li va dedicar un sonet El millor pillard del cristianisme.



Més informació de Vallfogona de Riucorb   

Informació relacionada:
Pàgina web de l'Ajuntament
Balneari de Vallfogona de Riucorb 

Guimerà

Guimerà és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell. També es coneix Guimerà com 'El nou de Copes', ja que la vista del poble des del riu és un amuntegament de cases unes a sobre de les altres.
.
Guimerà

Nucli antic: Guimerà és en el seu conjunt una extraordinària mostra d'urbanisme i arquitectura medieval. És característic la presència d'arcs, coberts, cases pont, porxos i una variada mostra d'elements com portalades, finestres i balcons. També cal destacar la conservació de bona part del seu recinte emmurallat i dels seus portals. Tot aquest conjunt d'elements arquitectònics i urbanístics van determinar la declaració de Guimerà, l'any 1975, com a Conjunt Històric i Artístic i la catalogació, l'any 1993 com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
L'església de Santa Maria: Situada a la part alta de la vila prop de les restes del castell. És una església gòtica de transició amb reminiscències romàniques, construïda al segle XIV i reformada els segles XVIII i XIX. És un edifici de planta quadrangular i absis poligonal amb una sola nau tancada per arcs i envoltada de capelles de diferents èpoques. 

En l'altar major de Santa Maria de Guimerà si pot contemplar el retaule de Santa Maria d'estil gaudinià, obra de Josep Maria Jujol.

Santa Maria de Guimerà

Més informació de Guimerà

Tercer dia: Conesa, Forès, La Sala de Comalats, Glorieta, Passanant, Blancafort, Almoster.


Forès

Forès
 
Forès
és un petit municipi, estratègicament ubicat, que ofereix bones vistes de la comarca de la Conca de Barberà.


Forès és situat a la part nord de la Conca de Barberà, a la baixa Segarra. Hi ha un nucli antic situat en el cim d'un turó, en l'extrem nord-est de la serra del Tallat; mentre que el raval del Pla de la Bassa, amb cases més modernes, està situat al peu del turó, a la cruïlla de les carreteres que duen a Passanant i a Conesa.

Forès té una privilegiada elevació que en fa un mirador natural de la Conca de Barberà i de part de la Segarra. Hom pot admirar el Montseny i el mar mediterrani, mentre que a la part nord del poble, hom pot copsar les terres de Lleida.

El nucli antic de Forès es troba enlairat dalt d'un turó, a redós del seu desaparegut castell, documentat des del segle XI. Va ser un poble important i força poblat durant l'edat mitjana, amb més d'un centenar de cases al segle XIV. A partir del segle següent la demografia va anar davallant i es va mantenir baixa (entre 20 i 30 llars) fins a la segona meitat del segle XIX. Poc a poc els pobladors van anar desplaçant-se al peu del turó, a l'indret conegut com el Pla de la Bassa. Modernament, moltes cases del nucli antic han estat restaurades i convertides en segona residència. Es conserven molts detalls antics, dels segles XVI i XVII, com els portals adovellats, arcs ogivals o finestres amb guardapols motllurats d'època renaixentista.

Més informació de Forès 

La Sala de Comalats 

La Sala de Comalats

La Sala de Comalats és un nucli de població agregat al terme municipal de Passanant i Belltall, a la Conca de Barberà. Es troba a prop de la carretera de Passanant a Forès, al sud-est del terme. Comprès en l'antic terme del castell de Forès (1058), pertanyé als Cervera i a l'ordre de l'Hospital, per passar finalment al monestir de Santes Creus fins als decrets desamortitzadors del segle XIX.

Del castell de la Sala resta una imponent torre de 17 m i són destacables les cases del Castell i del Cavaller, ambdues del s. XV.

Tenen especial interès els sepulcres de fossa, la cista megalítica al pla del bosc de la Sala i la pedra megalítica amb símbols solars.

Història

La Sala de Comalats era compresa en l’antic i ample terme del castell de Forès (1058), el 1079 fou donada —i esmentada com a quadra de Poal— per Ramon Berenguer II a Bernat Amat. A la segona meitat del segle XII ja apareix amb el nom actual i sota el domini dels Cervera.

Més informació de La Sala de Comalats 

Glorieta (Passanant i Belltall)

Glorieta (Passanant i Belltall)

Glorieta és un agregat del terme municipal de Passanant i Belltall (Conca de Barberà). A la part central del terme (750 m), s'hi arriba a través d'una carretera que surt de Passanant a Forès. Pels volts de 1162 es construí el castell de Glorieta, una de les torres actualment conserva una alçària de 16 metres. És de destacar el forn comunal, citat ja el segle XVI fins al 1940 i una bella creu processional gòtica, d'argent i esmalts, dipositada al Museu Diocesà de Tarragona, però que retorna cada any per la festa patronal (15 d'agost).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Glorieta_%28Passanant_i_Belltall%29 

Més informació de Glorieta  

Passanant

Passanant i Belltall és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, amb capital a Passanant que era el nom del municipi fins al 2005.

Més informació de Passanant 



Àlbum de fotos

_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada