dijous, 17 d’abril de 2014

Erill La Vall, Santa Maria d'Ovarra, Roda d'Isàvena ...

16.04.2014 Santa Eulàlia d'Erill la Vall. 

Santa Eulàlia d'Erill la Vall

17.04.2014 Monestir de Santa Maria d'Obarra. Ribagorça. Osca

Monestir de Santa Maria d'Obarra

L’origen d’aquest monestir és confús i existeixen diverses opinions i versions sobre els primers anys de la seva existència, fet que s’agreuja si tenim en compte que en època posterior es van confeccionar diversos documents falsos. La primera notícia que l’esmenta està datada l’any 871, després passaria per una època de decadència que es va acabar quan va rebre la protecció de la casa comtal de Ribagorça. 

La seva riquesa patrimonial, imprescindible per a la seva subsistència, es va anar engrandint. Bernat I (comte de Ribagorça entre el 920 i 955) va impulsar la vida monàstica, a més de procurar-li diverses donacions, entre les quals es parla d’un “tresor”. En aquesta època es va modificar l’advocació del lloc que va passar d’estar dedicat a sant Pere, a la Mare de Déu. El lloc també s’utilitzava com a panteó comtal.

Altar de de Santa Maria d'Obarra

Decadència 

A mitjan del segle XI, Ovarra entra en decadència i fins i tot es secularitza. Finalment aquest monestir, juntament amb el de Sant Pere de Taverna queden units al de Sant Victorià d’Assan com a priorats seus, no sense resistències. Probablement això va succeir l’any 1078. Aquesta annexió seria confirmada amb posterioritat per diverses butlles papals.

Ovarra mantindria una certa capacitat de maniobra i decisió sobre els afers que l’afectaven, però aquesta situació es va anar perdent. Fins i tot la vida comunitària va quedar reduïda a la mínima expressió. Aquesta situació també va facilitar la pèrdua de possessions i rendes.

Al segle XIV Ovarra va rebre la protecció dels senyors de Mur de Pallerol, que ja havien mantingut relació amb el lloc des de molt abans. Entre el 1550 i 1557 es va aixecar el nou palau prioral, construcció impulsada pel prior Pere de Mur.

A finals del segle XIV va desaparèixer definitivament el priorat d’Ovarra, el 1580 el lloc fou saquejat, va continuar com a simple santuari fins que va quedar abandonat. El 1874, ja dissolt el monestir de Sant Victorià, Ovarra va passar al bisbat de Barbastre. A més de l’abandó, el lloc va quedar encara més afectat en la guerra Civil. A la segona meitat del segle XX es va restaurar l’església.

Monestir de Santa Maria d'Obarra

Els edificis  

Del monestir d’Ovarra queden encara les esglésies de Santa Maria i de Sant Pau, a més de les ruïnes del palau prioral. L’església de Santa Maria és de planta basilical, amb tres naus i tres absis. Té una senzilla portada orientada al sud, probablement del segle XI. Al seu costat la base d’un campanar inacabat.

La capella de Sant Pau i al fons Santa Maria

L’església o capella de Sant Pau és de reduïdes dimensions i probablement s’utilitzava pels fidels que s’atansaven al monestir, ja que l’església de Santa Maria estaria reservada a la comunitat.

Amb informació de Monestirs.Cat


17.04.2014 Santa Eulalia. Beranui, Ribagorça. Osca

Santa Eulalia de Beranúy

Destaca la torre de l'església, original dels segles XI-XII seguint la tradició llombarda. En el segle XVI per obrir buits de campanes va ser transformada.

A mig camí, si teniu gana abans d'arribar a Roda, a peu de carretera passeu per davant de l'Hotel Restaurante Casa Peix *, Carretera Graus-Viella S/N / 22483 Serradui.

Roda d'Isàvena

Roda d'Isàvena (en castellà, Roda de Isábena), o Roda de Ribagorça, és un poble del municipi d'Isàvena a la Baixa Ribagorça de l'Aragó. Està situat a 907 d'altitud en un turó a la dreta del riu Isàvena. Dista 110 km de la ciutat d'Osca. El 1.991 tenia una població de 52 habitants; pel 2005 se'n calculen uns 36. Pertany a la comarca de la Ribagorça.

Roda d'Isàvena.

La catedral de Roda d'Isàvena (Canónica de San Vicente de Roda)

San Vicente de Roda
Orígens

Després d’algun intent fallit de crear el bisbat de Ribagorça, no fou fins l’època de Ramon II de Ribagorça (comte entre el 955 i 970), que aquest territori es va independitzar de la seu d’Urgell i va establir la seu episcopal a Roda.

Catedral de Roda d'Isàvena

Ben aviat hauria de tenir una comunitat de canonges, que es troba ja esmentada en un document de l’any 970. Inicialment va tenir molt poca vitalitat però tant el bisbat com la canònica van rebre un nou impuls de la mà de Sanç III que va establir que la comunitat seguís la regla aquisgranesa. Amb això la canònica va viure una època de prosperitat, recuperant béns que s’havien perdut i aconseguint de nous. 

Catedral de Roda d'Isàvena

Reforma

En aquesta època, sota l’episcopat de Ramon Dalmau (1077-1094) es va reformar a fons la canònica. La comunitat estava molt vinculada amb el bisbat i, de fet, era l’encarregada de l’elecció del prelat.

Un personatge important i més endavant objecte de devoció fou el bisbe sant Ramon (1104-1126), que anteriorment havia estat prior de Sant Serni de Tolosa. Durant una època el monestir d'Alaó estava dirigit des de Roda. 

El 1149 la seu episcopal es va traslladar a Lleida amb motiu de la conquesta d’aquesta ciutat per part dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell. Amb tot la comunitat de canonges va quedar-se a Roda, on va continuar la seva activitat, amb més o menys intensitat, fins la desamortització.

Conca absidal de la cripta, decorada

Els edificis  

El conjunt de la catedral està format per l’església, el claustre amb algunes dependències annexes i el palau prioral. Una primera església fou consagrada en aquest lloc el 957, edifici que fou saquejat pels musulmans el 1006. Es va restaurar amb posterioritat, durant la primera meitat del segle XI. Amb el temps en van anar fent modificacions i reformes, durant gairebé dos segles. Es tracta d’una església de planta basilical, amb tres naus. La portada principal, sota un atri és del segle XIII. Sota el presbiteri es situa una àmplia cripta on es conserva el Sarcòfag de Sant Ramon. Té restes importants de pintures murals. 





El claustre  

Inscripcions funeràries al claustre

Al nord de l’església es troba el claustre. L’obra podria situar-se entre el segles XII i XIII, els capitells són senzills i actualment es troben en mal estat degut a que van quedar afectats quan hom va prendre la decisió de tancar les galeries amb obra. També caracteritza aquest espai l’important conjunt d’inscripcions funeràries que conté. 

Claustre

Mobiliari 

La catedral de Roda conserva encara un valuós conjunt d’objectes i mobles de diverses èpoques. Aquesta col·lecció va perdre alguns dels objectes més valuosos en un robatori el 1979, algunes peces es van poder recuperar, però d’altres es van perdre, sembla que definitivament. 

_._ 


_._

dimarts, 15 d’abril de 2014

El Conjunt Romànic de la Vall de Boí

El Conjunt Romànic de la Vall de Boí, Patrimoni Mundial

En aquesta vall del Pirineu hi trobareu una gran riquesa patrimonial: vuit esglésies i una ermita. La UNESCO l'any 2000 va declarar Patrimoni Mundial les esglésies de St. Climent de Taüll, Sta. Maria de Taüll, St. Joan de Boí, Sta. Eulàlia d'Erill la Vall, St. Feliu de Barruera, La Nativitat de Durro, Sta. Maria de Cardet, l'Assumpció de Cóll i l'ermita de St. Quirc de Durro.
Més informació: http://www.centreromanic.com

El video mapping de Sant Climent de Taüll rep un premi internacional

El prestigiós congrés internacional “Museums and the Web” ha premiat aquest any (2014) com a millor iniciativa multimèdia el projecte Taüll1123, de recuperació virtual de les pintures romàniques de l’església de Sant Climent de Taüll. 


Monuments Patrimoni de la Humanitat de la Vall de Boí a Wikipedia

Iglesias románicas catalanas de Vall del Boí


Ruta: https://goo.gl/maps/T6EcPxtkoC62  o https://goo.gl/maps/iGqW7wHJHCE2

15.04.2014 Santa Eulàlia d'Erill la Vall

Santa Eulàlia d'Erill la Vall

A Santa Eulàlia trobem un dels millors campanars de la vall, una esvelta torre de planta quadrada i sis pisos d’ alçada amb la decoració pròpia del romànic llombard: els arquets cecs i els frisos de dent de serra.

Alineat amb el de Sant Joan de Boí i el de Sant Climent de Taüll, el campanar complia la funció de comunicació i vigilància del territori.
.
Davallament de la Creu

A l’interior de l’església podem veure una còpia del grup escultòric del Davallament de la Creu, l’únic que es conserva sencer del Taller d’Erill. Els originals es troben repartits entre dos museus: el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic. >> Més informació al Centre del Romànic / Wikipedia / Art Medeival

16.04.2014 Sant Feliu de Barruera

Sant Feliu de Barruer

A Sant Feliu de Barruera hi trobem elements arquitectònics dels dos grans moments constructius presents a la Vall de Boí: els segles XI i XII.

Les diferències constructives de cada segle es fan evidents en els dos absis que conserva l’església: l’absis del s.XI, decorat amb arquets cecs, bandes llombardes i amb un aparell irregular ben diferent dels carreus de l’absis del s.XII.

Les remodelacions de l’església i els béns mobles que es conserven a l’interior ens mostren com els temples de la vall es van adaptant als gustos i a les necessitats de la comunitat que els ha utilitzat des del segle XII fins als nostres dies sense interrupció. >> Més informació al Centre del Romànic / Wikipedia / Art Medeival


16.04.2014 La Nativitat de Durro

La Nativitat de Durro

La monumentalitat de l’església de la Nativitat dóna testimoni de la importància del poble de Durro a l’Edat Mitjana. Hi destaquen les grans proporcions de la nau, el campanar, laportada esculpida i el porxo.

Entre els segles XVI i XVIII el temple romànic va ser remodelat en diverses ocasions. Aquestes transformacions van aportar al temple nous espais com les dues capelles gòtiques o la sagristia barroca.

A l’interior de l’església s’exposa la imatge romànica de Nicodem, que originàriament formava part d’un conjunt del Davallament de la Creu.  >> Més informació al Centre del RomànicWikipedia / Art Medeival

16.04.2014 Sant Joan de Boí 

L'esguerrat*
 
Sant Joan de Boí és l’església que conserva més elements arquitectònics del primer moment constructiu que es produeix a la Vall de Boí al s.XI.

De planta basilical (com Sant Climent i Santa Maria), a Sant Joan de Boí destaca el conjunt de pintures murals que es van trobar decorant l’interior de les naus amb escenes com la Lapidació de Sant Esteve, els Joglars o el Bestiari.

En la darrera restauració es va voler donar a l’església un aspecte el més similar possible a com seria al s.XII; per això, es va arrebossar l’interior i es va fer còpia de tots els fragments de pintura mural conservats actualment al MNAC.

Aquí és on millor podem entendre quina funció complien les pintures i quin era l’aspecte original d’aquestes esglésies.


L'esguerrat*. Situat a la segona columna, des de l'entrada, de separació de la nau central i el col·lateral sud, aquest esguerrat simbolitza no tan sols els esguerrats reals, sinó també els morals, els depravats. La moral en algun moment atacà aquesta pintura llevant-li un fragment fonamental...

16.04.2014 Sant Quirc de Durro
 
Sant Quirc de Durro

L’ermita de Sant Quirc se situa en un marc privilegiat, a la muntanya de Durro i a una altitud de 1.500 metres. El seu emplaçament no és aleatori, sinó que es tracta d’una marca territorial vinculada a l’espai social treballat per la comunitat i a la tradició d’origen pagà de córrer falles.

És un edifici del s.XII, de dimensions reduïdes i amb aportacions barroques.

En el seu interior veiem la convivència harmònica de diferents moments artístics amb la còpia del frontal d’altar romànic, la imatge d’estil gòtic de Sant Quirc i Santa Julita i elretaule barroc.

18.04.2014 Sant Climent de Taüll

Sant Climent de Taüll

Consagrada el 10 de desembre de 1123 per Ramon Guillem, bisbe de Roda Barbastre, l'església de Sant Climent de Taüll es basteix sobre un temple del s.XI.

Crist en Majestat de Sant Climent de Taüll

És el prototip d'església romànica de  planta basilical amb les tres naus separades per columnes i coberta de fusta a dos aigües, capçalera amb tres absis i campanar de torre.

Crist en Majestat de Sant Climent de Taüll
 
El Crist en Majestat de Sant Climent de Taüll ha estat la imatge emblemàtica més utilitzada per representar el romànic català. L’original es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya. A l’església s´ha realitzat una innovadora actualització integral del seu interior centrada en dos punts principals: la recuperació de la pintura original romànica i un projecte de musealització  que inclou la projecció mitjançant vídeo mapping de les pintures de l´absis major. Aquest es un mitjà completament innovador de restitució pictòrica que aprofita les possibilitats técniques de reproducció virtual del vídeo mapping per mostrar-nos com seria l´església de Sant Climent de Taüll al segle XII, presentant les pintures integrades en la pròpia arquitectura de l´edifici

Crist en Majestat de Sant Climent de Taüll

Tres talles romàniques completen el conjunt de béns mobles conservats a l'interior del temple.

Sant Climent de Taüll

Si voleu ampliar la informació sobre el vídeo mapping podeu consultar els següents enllaços:


La restauració de Sant Climent de Taüll en 3 minuts
http://youtu.be/FSlKEYeZJSo

Resum de la restauració a Sant Climent de Taüll
http://youtu.be/-CS_KF4qUbA

Restauració de l'absis de Sant Climent de Taüll (fotos)
https://www.flickr.com/photos/romanicobert/sets/72157633454593472

Model tridimensional de l'absis de Sant Climent de Taüll
http://www.calidos.cat/romanicobert/model3d

18.04.2014 Santa Maria de Taüll

Santa Maria de Taüll

L'església de Santa Maria es consagra l'11 de desembre de 1123, un dia després que Sant Climent, fet que mostra la importància dels recursos que els senyors d'Erill destinen a la Vall de Boí a l'inici del s.XII.

Epifania, amb el Nen Jesús assegut a la falda de la Mare de Déu i els Reis Mags

Situada en el centre del poble, és l'única església de la vall que sembla generar l'assentament de la població al seu voltant.

La major part del conjunt de pintures murals romàniques del seu interior es van arrencar i traslladar a Barcelona entre els anys 1919 i 1923, com les de la resta de la vall. Actualment a l'església es poden veure les reproduccions de l'absis central i del mur sud.

L' absis central està presidit per l'escena de l'Epifania, amb el Nen Jesús assegut a la falda de la Mare de Déu i els Reis Mags en actitud d'oferir.

Al mur sud destaca l' escena dels Reis Mags adorant l´infant Jesús i visitant a Herodes.

>> Més informació al Centre del Romànic / Wikipedia / Art Medeival 

18.04.2014 Santa Maria de Cardet 

Santa Maria de Cardet

Santa Maria de Cardet conserva un dels absis més espectaculars de la vall. El temple es va construir sobre el fort pendent de la  muntanya, aprofitant el desnivell del terreny per construir una petita cripta a l’interior, l’única de tot el conjunt.

A diferència de la resta d’esglésies de la vall, aquí el campanar és d’espadanya, fruit de les transformacions barroques que tingué el temple.

En la darrera restauració s’ha volgut mantenir l’interior de l’església tal i com era a principis del s.XX. >> Més informació al Centre del Romànic / Wikipedia / Art Medeival

18.04.2014 L’Assumpció de Cóll 

Santa Maria de l'Assumpció de Cóll

L’església de l’Assumpció de Cóll té característiques pròpies que la diferencien de les altres esglésies de la vall: els materials de construcció, la mida dels carreus o els elements decoratius de la portada, la part més interessant del temple. A destacar el Crismó i els capitells esculpits amb representacions de lluites entres homes i animals.

Com en d’altres esglésies de la vall, custodiant l’entrada al temple trobem unforrellat de ferro forjat de tipologia romànica amb el passador acabat en cap d’animal.

Santa Maria de l'Assumpció de Cóll

A l’interior de l’església encara es conserven les tres piques romàniques: la pica baptismal, la pica de l’aigua beneïda i la pica de l’oli. >> Més informació al Centre del Romànic / Wikipedia / Art Medeival


_._