dissabte, 13 de desembre de 2014

Siurana, Escaladei, La Vilella Baixa ...

Avui hem rebut la visita de l'amiga feisbukera Sumsi Massanet Arbona de Santa Maria del Camí de Mallorca i hem decidit portar-la fer un tomb per les nostres contrades.Siurana, Escaladei i La Vilella Baixa

Siurana

Siurana, o Siurana de Prades, és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat.

Na Sumsi fent la valenta pels penyasegats de Siurana

El conjunt històric de Siurana de Prades, encimbellat dalt d’un cingle, està situat a 737 metres d'altitud, sobre una cinglera de roca calcària, a l'extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana. La població era de 41 habitants al cens del 2005. El castell de Siurana va ser l'últim reducte musulmà de Catalunya (segle IX). El terme també comprèn l'església romànica de Santa Maria de Siurana (segles XII-XIII) en un perfecte estat de conservació..

.

La llegenda que explica el nom del cingle, el Salt de la Reina Mora, contribueix a mitificar el que va ser l’últim bastió musulmà a Catalunya. Les vistes des d’aquest indret són magnífiques sobre la vall del riu Siurana i la comarca del Priorat.

Per més informació:
 

Siurana:
http://www.turismepriorat.org/ca/comarca/municipis/siurana
Siurana (Priorat)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Siurana_%28Priorat%29

Cartoixa d'Escaladei (La Morera de Montsant)

.
La cartoixa d'Escaladei
L’origen de la cartoixa d’Escaladei és una mica confús, no es conserva cap document de l’època que pugui acreditar la seva fundació. El cert és que aquesta casa es va situar en un lloc que va ser l'escenari on es van establir diversos eremitoris, el propi nom de Montsant ho avala. En la muntanya i les seves rodalies s’hi haurien establert molts practicants de l’eremitisme, alguns d’ells coneguts, com Ramon de Vallbona, Guerau Miquel o Pere de Montsant; hom coneix també els noms d’alguns establiments d’aquella època, com Santa Maria de Montsant, Poboleda, Bonrepòs, Sant Bartomeu, Vallclara... La manca de concreció ha fet que fins i tot hom hagi situat aquest moviment eremític abans de la invasió sarraïna.

Tot i que es desconeix la data de la fundació de la cartoixa, hom sap que fou Alfons el Cast (rei d’Aragó i comte de Barcelona entre el 1162 i 1196) qui va cridar els cartoixans perquè s’establissin aquí, i el 1194 van arribar els primers monjos de la Provença, que segurament es van establir a Santa Maria de Poboleda, un dels antics ermitoris.

El 1203 la comunitat va rebre de Pere el Catòlic, fill i successor d’Alfons el Cast, un extens territori el que els va permetre deixar l’antic establiment i traslladar-se a un nou indret, molt més apropiat per aixecar una cartoixa. El nou monestir estaria ja en condicions d’habitabilitat el 1215 i tot i que les obres encara continuaven, segurament va ser en aquella data que els cartoixans van canviar d'assentament.

Les valuoses donacions rebudes van fer que la comunitat augmentés considerablement i visqués una època d’esplendor: el 1226 tenia dotze monjos, a més dels frares i donats. El 1270 fundaren una nova cartoixa a Sant Pol del Maresme i el 1272 es portà a terme una nova fundació: la cartoixa valenciana de Porta Coeli. El 1333 va començar la construcció d'un segon claustre amb dotze cel·les més i el 1403 un tercer amb sis cel·les. 


El 1452 fou suprimit el monestir cistercenc de Santa Maria de Bonrepòs, que volgueren unir a Santes Creus; Escaladei, que sempre havia mantingut diferències d’ordre material amb Bonrepòs va fer valer un pacte amb el papa Nicolau V, pel qual si l’establiment cistercenc fora suprimit, Escaladei en tindria dret. El cas va generar un litigi que finalment es va resoldre amb el repartiment de les propietats entre Escaladei i Santes Creus.


Els importants béns i la situació econòmica favorable del monestir van permetre la promoció de grans obres al mateix recinte monàstic, sobretot al segle XVIII. Malgrat els episodis de guerra que el van afectar, va mantenir la seva vitalitat i poder fins el seu tancament. A començament del segle XIX va tenir lloc una primera exclaustració, que va fer que els monjos es dispersessin i el lloc fos saquejat. El 1835 i davant els greus incidents succeïts en altres convents propers, els monjos van fugir d’Escaladei, abandonant-lo i deixant-lo a mans dels espoliadors, caient en ruïna. La conreria encara va continuar en ús i ara és un poble dins el municipi de la Morera. La propietat de la cartoixa va passar a la Generalitat (1990) que ha portat a terme obres de restauració i conservació a l'antic recinte monàstic.



_._


Més informació:

Monestirs.Cat: Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei.


La Vilella Baixa
(El Manhatan del Priorat)

La Vilella Baixa està situada a l’est de la comarca del Priora, emplaçada a redós de la Serra de Montsant, i és punt de confluència de dos rius, al mateix nucli de la població: el Montsant i el riuet d’Scala Dei. 


Na Sumsi i jo l'espatllafotos

El seu origen se sol atribuir als àrabs, que hi haurien fundat una alqueria depenent de Siurana amb un nom derivat del mot àrab velazha, que significa meandre de riu. Al Mas Roger s'hi han trobat documents del segle X que s'hi refereixen com Vahala, un altre nom d'origen àrab. Altres historiadors -sense negar-ne l'orígen àrab- es refereixen al topònim com a derivat de vila. Antigament s'anomenà Vilella Jussana o Vilella de Baix (nom encara usat per algunes persones). Amb el Decret de Nova Planta, el s. XVIII es castellanitzà el nom com a Vilella Baja i actualment és oficial el topònim popular de La Vilella Baixa. A diferència del poble veí de La Vilella Alta, depenent del Priorat d'Escaladei, pertanyé a la jurisdicció eclesiàstica de Tortosa i a la Baronia de Cabassers.

Font: Wikipedia


Si us trobeu per aquesta zona i teniu gana, Racó Del Priorat de la Vilella Baixa pot ser un bon lloc per fer un mos. Tel: 977 839 065 (Recordeu el canelons!). 

Localització: https://goo.gl/maps/pBxynuZGgYK2
 
Recorregut:


ññññ

_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada