divendres, 8 d’agost de 2014

De Céret, Cotlliure, Céret ...

De Ceret a Cotlliure fem parada a Morellàs i les Illes, un poblet encisador que ens agermana la resistència contra les líneas de molt alta tensió.

Morellàs i les Illes

No a la MAT

Morellàs i les Illes (Maureillas-las-Illas en francès) és un municipi nord-català situat a la comarca del Vallespir. El nom fa referència als dos pobles principals (Morellàs i les Illes) que conformen el municipi. Els seus habitants són anomenats Morellasesos en català i Maureillanais en francès.

Morellàs

Sant Martí de Fenollar 

Sant Martí de Fenollar

La Capella Sant Martí de Fenollar és una església de l'antic municipi de Sant Martí de Fenollar, actualment a Morellàs i les Illes. El primer document que esmenta l'església és del 844. La capella actual és una construcció pre-romànica, del segle IX al segle XI.

Cotlliure



Cotlliure (en francès Collioure) és una vila i municipi del Rosselló a la Catalunya Nord que administrativament pertany al departament francès de Pirineus Orientals i a la regió de Llenguadoc-Rosselló.


Cotlliure és una vila turística situada a la Costa Vermella, limita amb les comunes d'Argelers, Banyuls de la Marenda i Portvendres.


Antic poble de pescadors i vinyataires, conegut per les seves anxoves, Cotlliure ha estat també motiu d'inspiració per pintors com Matisse, Derain, Chagall, Gris, Braque, Picasso, Dufy i Dalí, entre d'altres, que han retratat el seu castell, els seus carrerons o el pintoresc campanar de la seva església arran de mar. En el seu cementiri hi ha les tombes d'Antonio Machado i del novel·lista Patrick O'Brian, que hi residí entre 1949 i 2000.

Tomba d'Antonio Machado

El malnom dels cotlliurencs és ganxeros o conyics. La dita diu: "A Cotlliure (hi) fa bon viure, i a Argelers, si tens diners".

Història

La vila de Cotlliure té l'origen en castrum Caucoliberi que vol dir el port d'Illíberis, i era una ciutat del segle VI aC, que servia de port d'Illiberis (Elna), com indica el seu nom, que fou transcrit per primera vegada per Julià de Toledo el 673 i després pel geògraf de Ravenna com a Caucholiberi.

Portal de la muralla

Durant la Guerra dels Segadors, el 1642, Cotlliure i el seu castell patiren un setge intens. Les tropes del rei francès dominaven els puigs i la seva flota bloquejava el port. Arran de l'assalt de la ciutat i del castell per les tropes de Lluís XIII de França (que constaven de 10.000 homes entre els quals Turenne, d'Artagnan i i els seus companys mosqueters), les tropes catalanes, privades d'aigua per la destrucció del pou, s'hagueren de rendir.

Abadia de Sant Genís de Fontanes


Fundació

Es tracta d’un monestir força antic. La primera notícia és del 819, un document d’on es dedueix que havia estat fundat cap l’any 800 i anomena el seu fundador: el monjo hispà Sentimir. Anys després (entre el 858 i 868) l’establiment monàstic va patir un atac dels normands. Un document atorgat pel rei Lotari I el 981 fa constar que s’havia rehabilitat, a més de confirmar-li moltes possessions.


Puixança 

Hom té constància que el 1127 es va consagrar una nova església. Segueixen diverses manifestacions que demostren que el lloc estava sota la protecció dels comtes i de la corona catalana i aragonesa. La prosperitat es va allargar durant els segles XIII i XIV.


Decadència 

Al segle XV apareixen els abats comendataris que ajudaren a la decadència del lloc. El 1507 el papa Juli II (1443-1513) el va unir a Montserrat, que intervenia en el nomenament dels abats. Aquesta dependència s’allarga fins l’extinció definitiva del centre a causa de la Revolució Francesa.


La restauració 

Els béns de l’abadia foren venuts el 1796, va passar a utilitzar-se per activitats agrícoles lligades a la vinya. El claustre, no protegit, es va desmuntar en la seva major part entre el 1924 i 1926 passant al mercat antiquari i d’aquí a mans particulars. El claustre recuperat i restaurat es va inaugurar el 1988.

Nostra senyora de Montserrat

L’església 

L’església és el resultat de diverses intervencions fetes sobre un edifici força antic. Els murs són del segle XI, sobre basament més antic. És un edifici d’una nau amb creuer, amb tres absis.

El claustre de Sant Genís

El claustre 

El claustre de Sant Genís és de data incerta, alguns l’han situat en el segle XI, tot i que el més probable és que fos aixecat entre el 1271 i 1281. A causa de l’abandó de l’abadia pels monjos i la seva venda, una part va anar a mans particulars, mentre que l’altra va anar a parar al Museu d’Art de Filadèlfia. Amb tot això es van fer còpies de les columnes i capitells que es van arribar a confondre entre ells. Després de la recompra del claustre remuntat a Sant Genís es van poder identificar les peces antigues i separar-les de les còpies. Actualment només quatre capitells es conserven fora (a Filadèlfia) i han estat substituïts per còpies.

El claustre de Sant Genís

Mobiliari 

El portal de ponent correspon a la reconstrucció de1 1127. En la seva construcció es va utilitzar un relleu de pedra anterior (1019-20), procedent d’un retaule, com a llinda. Aquesta peça representa al centre un Crist en una màndorla sostinguda per dos àngels. Als costats es troben dos grups de tres apòstols. Als costats del portal hi ha encastats al mur diverses pedres esculpides, inscripcions i ossaris.


El claustre de Sant Genís

L’església conserva diversos retaules. És presidida pel retaule major del segle XVII. També conserva una pintura que representa la Mare de Déu de Montserrat, del 1644. que recorda el lligam amb el monestir del Bages.  La pica beneitera es troba sobre un bell capitell procedent de Sant Andreu de Sureda. 

Ceret

Mural del Museu de Ceret. Antoni Tàpies

Mural del Museu de Ceret. Antoni Tàpies

· Museu d'Art Modern de Céret (EPCC)
http://www.musee-ceret.com


_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada