dimecres, 13 d’agost de 2014

Castèlnòu de Montmiralh, Galhac, Vaur, Sent Antonin, Borniquèl...

Galhac

Galhac (en francès Gaillac). És un centre productor de vi des de l'època dels romans i durant l'edat mitjana el vi era transportat des del port fluvial que hi havia en aquesta localitat.



Portada de l'església

Abadia de Saint-Michel de Galhac

L’establiment monàstic de Saint Michel de Galhac
(benedictins) es troba esmentat en un testament del comte Ramon III del Carcí i Roergue, datat el 966, pel qual deixava alguns béns a aquesta abadia situada a la riba del Tarn.

 L'abadia de Galhac

El bisbe d’Albi, Froterius, hi va fundar una església 972. Durant el segle XII i degut a l’augment de la població al voltant de l’abadia, es va dividir aquella església, deixant una part accessible als fidels. Bona part de l’església actual pot datar-se en el segle XIII, en el 1271 s’hi feien obres. El priorat de Lescure depenia d'aquesta abadia.

Façana de l'església

Hom considera que els monjos de Galhac van tenir cura del desenvolupament agrícola, especialment de la vinya. Des del 1524 la comunitat benedictina inicial fou reemplaçada per una de canonical. Al segle XVI, i amb motiu de les Guerres de Religió, l’abadia va quedar malmesa i els edificis en ruïnes. En els anys següents es va procedir a la seva restauració.


Interior de l'església. Altar i girola

Amb la Revolució, l’abadia fou clausurada i es va dedicar a altres usos. En els segles XIX i XX es va procedir a la seva restauració. Ara, les dependències monàstiques acullen la Maison des Vins de Gaillac.

Font: Monestirs.Cat



Dins del pati de l'abadia us trobareu amb l'oficina d'Informació i Turisme i la Maison des vins Galha. Segur que trobeu alguna joia. 


 Maison des vins de Gaillac

Maison des vins de Gaillac
Adreça: 81600 Gaillac, França

http://www.vins-gaillac.com/maison-des-vins


Vaur

Dolmen de Vaur

Dolmen de Vaur

Dolmen de Vaur

Vaur (en francès Vaour) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió de Migdia-Pirineus.

Dolmen localitzat: https://goo.gl/maps/jNAdUgPtxDC2

La Peyralade or Dolmen de Vaour


Sent Antonin

Sent Antonin (en francès Saint-Antonin-Noble-Val) és un municipi del departament francès Tarn i Garona

Sent Antonin

Sant-Antonin és una ciutat amb un passat prestigiós que alberga l'ajuntament més antic de França que data del segle XII. Es tracta d'una autèntica ciutat medieval, els carrers i carrerons tenir més de vuit segles, un llegat de cases ogives fusta passarel·les ... i un conjunt d'edificis catalogats o registrats en els cens del patrimoni nacional.


Mercat de Sent Antonin

El lloc està protegit per dels barrancs i penya-segats de roca de Anglars Avairon, el Circ d'os ... en un del camins de Sant Jaume de Compostel·la.


Mercat de Sent Antonin

Al segle XII Sant-Antonin era un vescomtat. L'antic castell de La Valletta (Valleta convertir castrum vallatum) va ser construït en 1180 per Fortuné de Valette, nascut a Saint-Antonin, fill del vescomte Archambauld i va morir a Terra Santa a 1190. El castell estava situat a la part alta d'un penya-segat amb vistes al Avairon, "tres quarts de llegua al sud de Saint-Antonin". Les seves ruïnes encara eren visibles al segle XIX. També es coneix amb el nom de Castell Bône. La terra de La Valletta va donar el seu nom a la família de La Valletta, un dels membres, Jean Parisot de Valette, transmès aquest nom a la capital de Malta al segle XVI.

Façanes Place des Halles, amb el campanar de l'ajuntament.

Els senyors de Sant-Antonin-Noble-Val van combregar amb l'"heretgia" albigesa, cosa que li va valer a la ciutat ser envaïda per Simon de Montfort en 1212. L'any 1226, va passar al domini real; i en el temps creixia de la seva prosperitat econòmica. Però a partir del segle XVII, la gent va perdre gradualment els seus privilegis i la influència de la ciutat van minvar.

Maison dite du Roy

Al 1351 els anglesos invaeixen Sant-Antonin. 

Durant les guerres de religió, els habitants seguien patint: la ciutat va ser testimoni d'una lluita entre catòlics i protestants. En 1622, durant les rebel·lions hugonots, Lluís XIII pren la ciutat. El St Antoninoians per evitar una idèntica massacre com la de Nègrepelisse han de pagar 100.000 lliures com a rescat.

Maison dite du Roy

Al 1681, tots els protestants van ser exclosos del consell polític i el consolat de Sant-Antonin.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sent_Antonin_%28Tarn_i_Garona%29


- http://www.saint-antonin-noble-val.com/
- http://www.beyond-the-pale.org.uk/StADolmens.htm
- http://www.saintantoninnobleval.com/

Borniquèl 
 


Castell de Borniquèl
  
Borniquèl (en francès Bruniquel) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i Garona i a la regió de Migdia-Pirineus.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Borniquèl


Castell de Borniquèl
  
La pluja ha fet acte de presència i no hem pogut gaudir del poble com hauriem volgut, a més era tard i s'estava fent fosc, per la qual cosa hem decidit que tornarem en una altra ocasió, el poble s'ho val i visitar el castell per dins... també.

Porte Méjane

- http://www.bruniquel.fr

L'Eglise de Saint Maffre

Recents troballes a Bruniquel han posat al desconert que els neandertals van construir les primeres estructures humanes fa 175.000 anys.

Es tracta de dos cercles de pedra de propòsit desconegut descoberts a una cova de Bruniquel (regió de Migdia-Pirineus).


Dues estructures trobades a l’interior d’una cova francesa haurien estat construïdes per neandertals que van viure a la regió fa uns 176.500 anys, quan encara faltaven 100.000 anys perquè els humans moderns arribessin a Europa. Es tracta d’una de les obres més antigues descobertes d’aquests homínids, i possiblement de qualsevol espècie humana.

Els cercles de la cova de Bruniquel, al sud-oest de França, estan formats per gairebé 400 estalagmites arrencades del sòl i apilades l’una sobre l’altra per crear parets rudimentàries. El més gran fa gairebé set metres de diàmetre i 40 centímetres d’alçada allà on encara està intacte. Com que les estalagmites presenten danys causats per la calor, els investigadors creuen que els neandertals van encendre llars de foc a les estructures, situades a més de 300 metres de l’entrada, per il·luminar la cova.

Les construccions van ser trobades el 1990, però van ser erròniament datades de fa uns 50.000 anys d’acord amb unes restes d’animals properes. Ara, noves anàlisis han situat els cercles de pedra en un moment en el qual els neandertals eren els únics homínids a Europa. L’estudi, publicat a la revista ‘Nature’ per Jacques Jaubert, de la Universitat de Bordeus, i una vintena d’investigadors de diferents països, afirma que “la seva presència a 336 metres de l’entrada de la cova indica que els éssers humans d’aquesta època ja havien dominat l’ambient subterrani, fet que es pot considerar un pas important en la modernitat humana”.

Font: Sàpiens


Àlbum de fotos
_._

_._ 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada