dilluns, 11 d’agost de 2014

Castèlnòu de Montmiralh, Còrdas, Albi, Galhac...

 Còrdas d'Albigés

La fortalesa de Còrdas d'Albigés

Còrdas d'Albigés (nom occità; en francés Cordes o Cordes-sur-Ciel des del 1993), és un municipi francès, situat al departament de Tarn i a la regió de Migdia-Pirineus.

És un poble medieval situat sobre un turó amb quatre muralles concèntriques que protegeixen una munió de carrerons estrets i tortuosos que més aviat semblen un laberint.

El primer recinte de principis del segle XIII, encara és visible al cim del pujol. L'església de Sant Miquel, amb un campanar molt particular, es començà el 1263 i es fortificà al segle XIV. Les fortificacions han estat modificades nombroses vegades fins al Renaixement.



Còrdas i el catarisme


El poble va ser fundat per Ramon VII de Tolosa el 4 de novembre de 1222, poc després de la mort del seu pare Ramon VI. Era el període de reconquesta occitana que va seguir a la mort del cap de la croada llançada contra els Càtars del Migdia declarats herètics. Còrdas és la primera i la més important de les ciutats fortificades, és a dir de les ciutats noves, creades per recollir les poblacions que la guerra havia privat de teulada i de foc.


Mercat de Cordes

La ciutat s'envoltà de dues línies de muralles tancades per poderoses portes fortificades. Còrdas continuarà sent molt de temps la plaça més forta dels albigesos.

Mercat de Cordes

Probablement construït per raons estratègiques, Còrdas es fa de pressa un nom important. El rei de França demana que li sigui remesa al títol de propietat el 1229 (Tractat de Meaux).

Escrits ens indiquen que el catarisme s'hi va fer actiu molt aviat i segons una disposició feta a l'inquisidor Pierre Durand el 1245, hi havia un taller de teixidors càtars a Còrdas cap al 1225.

Còrdas va constituir una llar activa del catarisme. La ciutat patirà les envestides de la Inquisició empaitant els Càtars i participarà en els moviments de revolta contra els mètodes inquisitorials. La creu del Mercat (de finals del segle XIV) recordaria la massacre de tres inquisidors precipitats en el fons del pou el 1233.

Saber-ne més:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Còrdas_d%27Albigés#Llegendes_i_misteris



El Pastís o (Pastel)

El glast, també anomenat pastell o herba del pastell i herba de Sant Felip (Isatis tinctoria)
.

Al segle XV, un triangle d'or format per les ciutats d'Albi, Tolosa i Carcassona, troba una font de riquesa sense precedents amb el cultiu i comercialització del glasto ("pastís" en francès), una planta de les fulles -després d'un procés laboriós- s'extreia un bell tint blau, símbol en aquella època de la reialesa i puresa mariana. El comerç es va estendre per tota Europa, sent Burgos el principal centre receptor a Espanya. Els diners procedents d'aquest lucratiu comerç va servir per construir els luxosos palauets d'estil gòtic que avui són el senyal d'identitat d'Albi, Cordes i Tolosa.
.
 
Isatis tinctoria
Pastel des teinturiers 

Albi 

Albi és una ciutat del departament del Tarn i a la regió de Migdia-Pirineus. Amb 51.199 habitants, és cap de la comarca de l'Albigès. Els seus habitants es diuen en català albigesos (albigès o albigesa en singular, albigeses en plural femení; en occità albigés -esa, en francès Albigeois -oise).

La ciutat episcopal, situada al centre històric d'Albi, al voltant de la catedral, fou proclamada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2010.


Els millors bombons de França
 
- Catedral de Santa Cecília d'Albi:

Fundació 

La comunitat canonical de Santa Cecília d’Albi hauria existit al voltant del bisbat d’aquesta ciutat des de ben antic, molt possiblement a finals del segle VI. Però el primer esment de la comunitat com a tal no es troba fins a començament del segle X, cap el 920, en una donació feta al seu favor.



Esplendor 

A partir del 1072 el capítol catedralici fou reformat i s’establí una regla més estricta. Cap el 1100 adoptaren els usos i costums que en aquell moment es desenvolupaven a la canònica de Sant Ruf d’Avinyó. Al segle XII va tenir lloc un greu enfrontament entre el bisbe i els canonges pel control del bisbat, que va acabar el 1135 amb l’excomunicació del bisbe i amb l’obtenció del dret de triar el bisbe per part de la comunitat canonical. En aquesta mateixa època el bisbe d’Albi obtingué el dret de govern sobre la propera col·legiata de Sant Salvi. De fet aquestes dues canòniques es repartien el poder sobre totes les esglésies de la ciutat, que hi depenien


Fou una època d’esplendor per a les dues comunitats que eren rivals i es succeïren episodis d’enfrontament, com el va tenir lloc durant l’enterrament del bisbe Guillem Peire (1230) que va enfrontar físicament els canonges de Santa Cecília i Sant Salvi durant la cerimònia, fet que es va haver de solucionar amb un arbitratge, que va deixar finalment les despulles del bisbe a la catedral.

Secularització 

El 1268 els canonges sol·licitaren al papa Climent IV la secularització de la col·legiata, que va passar per una profunda decadència. Incapaços d’elegir un nou bisbe, fou el papa qui va triar Bernat de Castanet com a nou bisbe (1282), perdent així els canonges una de les seves prerrogatives. Aquest bisbe va iniciar la construcció d’una nova catedral i rellançar la idea de secularitzar la col·legiata, que s’aconseguí definitivament el 1297, quan el capítol fou novament reorganitzat.

L'edifici 

La catedral actual és la successora de dues anteriors, romàniques, ara pràcticament desaparegudes. Aquesta construcció fou iniciada a l’època de Bernat de Castanet (1282) i acabada el 1480. Es tracta d’un grandiós edifici d’obra vista, de nau única envoltada de capelles entre els contraforts, sense transsepte, dominat per un poderós campanar. El portal del sud és precedit per un majestuós baldaquí de pedra,conjunt que es va aixecar a la primera meitat del segle XVI.
.



L’interior  Sota l’orgue es troba una grandiós mural que representa el Judici Final, una important obra d’autors desconeguts i cronològicament situada a finals del segle XV, entre el 1495 i 1500.  Un magnífic rerecor, que ara ha perdut les seves imatges, divideix l’església, d’aquestes separacions, molt comunes antigament, poques es conserven en l’actualitat. Aquest cor es va fer entre el 1477 i 1484, un tancament separa l’altar major i el cadirat del cor de l’església pròpiament dita, deixant un espai a manera de deambulatori entre els murs d’aquesta i el cor. El conjunt es troba en un estat de conservació envejable.  Interiorment la catedral fou decorada amb murals força variats, del segle XVI.

Font: Monestrirs.Cat

- Col·legiata de Sant Salvi


Orígens

.
Capçalera amb àbsis de Sant Salvi
La comunitat canonical de Sant Salvi té el seu origen en una capella aixecada en un cementiri romà, inicialment dedicada a sant Serni. Al segle VII es va canviar aquella advocació per la de sant Salvi (mort el 584), un bisbe del mateix Albi que hauria fundat un monestir als voltants de la ciutat. Possiblement els primers ocupants del nou cenobi procedien d’aquell establiment. Consta organitzat com a col·legiata el 941.

La canònica fou beneficiada per multitud de donacions efectuades per la noblesa d’Albi i de les senyories properes. Aviat va aplegar un valuós patrimoni, ocupant el bell mig de l’antiga ciutat. Malgrat que la catedral de Santa Cecília tenia la seva pròpia comunitat, aquesta estava en certa forma sota la tutela del bisbe.

Al menys des del començament del segle XII la comunitat hauria adoptat la regla de sant Agustí. La noblesa havia anat deixant la seva influència i poder sobre la comunitat i és aquesta qui pot disposar dels beneficis. En aquesta època (1080) va començar la construcció d’una nova col·legiata. El bisbe d’Albi obtingué el dret de govern sobre aquest establiment, de fet aquesta canònica i la de Santa Cecília es repartien el poder sobre totes les esglésies de la ciutat, que hi depenien.

L’edifici

Hauria existit una primera església de la que no hi ha restes aparents. A finals del segle XI va començar la construcció d’un nou edifici, d’aquella època es conserva la part inferior del campanar, rematat en època gòtica. Tot seguit, ja al segle XII es va anar aixecant la nova església, que en segle XIII encara es trobava inacabada. Es van fer les capelles gòtiques perimetrals i de mica en mica es va anar fent una nova església (segle XV), que es va modificar més endavant i restaurar al segle XIX.
 
El claustre  Aquest claustre es va aixecar en època gòtica (1270) com ho indiquen els capitells, tot i que es mantenen els arcs de mig punt, de tradició romànica. També es conserva un nínxol amb la tomba del donant de l’obra (1273). Va patir destruccions, amb la Revolució i encara més recentment. Es conserva en relatiu bon estat una de les galeries.
.

Col·legiata de Sant Salvi
Font: Monestirs.Cat

Albi i el catarisme

Durant els segles XII i XIII, Albi va acollir les doctrines càtares, i la ciutat es va convertir en un centre d'aquesta doctrina acollint un bisbat càtar. És per això que sovint són anomenats albigesos. El catarisme, jutjat herètic per l'Església catòlica, va ser violentament reprimit en el moment de la croada contra els Albigesos (vegeu croada albigesa).

El 1247 el vescomte va renunciar a Albi en favor del rei de França i el 1258 el rei d'Aragó hi va renunciar pel tractat de Corbeil. Els bisbes d'Albi foren reconeguts com a senyors de la ciutat.

A la ciutat va néixer el gran pintor Henri Toulouse-Lautrec.
http://www.museetoulouselautrec.net

Ampliar informació:  

http://ca.wikipedia.org/wiki/Albi_%28Llenguadoc%29
http://anemapams.blogspot.com.es/2015/12/albi.html  

Galhac (en francès Gaillac).
.
Església de Sant Pere de Galhac

Pertany al departament del Tarn a la regió de Migdia-Pirineus, situat a 50 km de Tolosa i a 20 d'Albi, a la riba del riu Tarn.

Portada de l'església

Abadia de Saint-Michel de Galhac

L’establiment monàstic de Saint Michel de Galhac
(benedictins) es troba esmentat en un testament del comte Ramon III del Carcí i Roergue, datat el 966, pel qual deixava alguns béns a aquesta abadia situada a la riba del Tarn.

 L'abadia de Galhac

El bisbe d’Albi, Froterius, hi va fundar una església 972. Durant el segle XII i degut a l’augment de la població al voltant de l’abadia, es va dividir aquella església, deixant una part accessible als fidels. Bona part de l’església actual pot datar-se en el segle XIII, en el 1271 s’hi feien obres. El priorat de Lescure depenia d'aquesta abadia.


Façana de l'església

Hom considera que els monjos de Galhac van tenir cura del desenvolupament agrícola, especialment de la vinya. Des del 1524 la comunitat benedictina inicial fou reemplaçada per una de canonical. Al segle XVI, i amb motiu de les Guerres de Religió, l’abadia va quedar malmesa i els edificis en ruïnes. En els anys següents es va procedir a la seva restauració.

Interior de l'església. Altar i girola

Amb la Revolució, l’abadia fou clausurada i es va dedicar a altres usos. En els segles XIX i XX es va procedir a la seva restauració. Ara, les dependències monàstiques acullen la Maison des Vins de Gaillac.

Font: Monestirs.Cat


Galhac. És un centre productor de vi des de l'època dels romans i durant l'edat mitjana el vi era transportat des del port fluvial que hi havia en aquesta localitat.


Dins del pati de l'abadia us trobareu amb l'oficina d'Informació i Turisme i la Maison des vins Galha. Segur que trobeu alguna joia.



Maison des vins de Gaillac
Adreça: 81600 Gaillac, França

http://www.vins-gaillac.com/maison-des-vins

Ampliar informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Galhac


Abadia de Saint-Michel de Galhac
http://www.monestirs.cat/monst/annex/fran/migdp/gaillac.htm

_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada