diumenge, 28 de maig de 2017

Museu Nacional d'Art de Catalunya (El Romànic). Barcelona

Avui disposem d'un matí i ja que ens trobem a Barcelona volem aprofitar-lo per visitar el MNAC i la seva col·lecció d'art romànic.

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art a la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo en la seva totalitat, des del romànic fins a l'actualitat. El seu actual director és Josep Serra.


El MNAC és un consorci amb personalitat jurídica pròpia constituït per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Administració General de l'Estat. En el patronat del museu hi ha representades, a més de les administracions públiques, els particulars i les entitats privades que hi col·laboren.

La seu principal està situada al Palau Nacional de Montjuïc, inaugurat el 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional. També formen part del conjunt del museu tres institucions més: la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu de la Garrotxa a Olot i el Museu Cau Ferrat de Sitges, la gestió de les quals és independent i la seva titularitat recau en els respectius ajuntaments.

Col·leccions

El museu, a través de les seves col·leccions, intenta donar un discurs global sobre l'art català des del segle XI fins a l'actualitat. En alguns casos, com les col·leccions del Gòtic, el Renaixement i el Barroc, aquest discurs també es fa per comparació amb obres d'art d'altres procedències.

La col·lecció està dividida en els següents conceptes: art romànic, art gòtic, art del renaixement i barroc, art modern, dibuix, gravat i cartell, fotografia i numismàtica. A més a més, el fons compta amb la Biblioteca d'Història de l'Art i l'Arxiu General.

El fons del museu s'ha anat formant amb els anys, amb l'objectiu de recuperar i representar el gruix del patrimoni artístic català, tant a partir de compres de col·leccions privades (Casellas el 1911, Alexandre de Riquer el 1921, Plandiura el 1932 i Muntadas el 1956) com de donacions (Enric Batlló (1914), Llegat Cambó, Llegat Espona (1958), Llegat Domènec Teixidó, Llegat Bertran (1970), Llegat Fontana (1976), Girbau S.A....).

Absis de Sant Climent de Taüll. Cap a 1123. Fresc traspassat a tela.
620 x 360 x 180 cm. Mestre de Taüll

Pel que fa a l'exposició permanent, està dividida en les següents seccions: Romànic, Gòtic, Renaixement i Barroc, Llegat Cambó, Col·lecció Thyssen-Bornemisza, Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, Art Modern, Dibuixos, gravats i cartells, fotografia i numismàtica. El recorregut proposat per analitzar i entendre de la millor manera possible la forma com es presenten les col·leccions, comença amb la sala propera al vestíbul, on es troben les pintures romàniques més antigues, la pintura mural i altres formes de pintura (bàsicament sobre fusta), l'escultura i les arts decoratives. Aquesta presentació envolta el Gran Saló i atén a una perspectiva cronològica que passa - un cop visitada la col·lecció d'art Romànic - per les obres gòtiques, després per una altra zona on es pot veure clarament la transició del Gòtic al Renaixement i finalment una tercera que exposa les obres barroques. El circuit continua a la primera planta, on estan ubicades les obres d'art del segle XIX i avança cap a l'art del segle XX.

Durant el 2009 va començar un procés de digitalització de la col·lecció, per tal de poder oferir visites virtuals a la col·lecció del museu. El 12 de març de 2010 es va fer pública la creació del portal des d'on es poden observar les primeres 1.900 obres digitalitzades i alguna gigafoto de les obres més rellevants, com La Vicaria de Fortuny o el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll.

Col·leccions
Avui el dedicarem només al Romànic, anirem ampliant.


La Col·lecció d'Art Romànic és una de les més importants i emblemàtiques del Museu per l'excepcional sèrie de conjunts de pintura mural que conté. De fet, la seva singularitat no té parangó en cap altre museu del món. Gran part d'aquestes pintures, procedents de petites esglésies rurals dels Pirineus i d'altres indrets de la Catalunya Vella, foren conegudes i valorades des dels primers anys del segle XX, sobretot a partir de l'expedició pirinenca (1907) d'una missió de l'Institut d'Estudis Catalans, que seguidament va publicar Les pintures murals catalanes. Anys després es descobrí que un grup de financers i antiquaris estrangers havia comprat en bloc la major part de les pintures per endur-se-les als Estats Units. Malgrat que aleshores no hi havia a Espanya lleis que prohibissin l'expatriació d'obres d'art, la Junta de Museus va portar a terme una eficaç intervenció de rescat, arrencament i trasllat al Museu de Barcelona (1919-1923), aleshores al Parc de la Ciutadella, per protegir aquest patrimoni romànic, art d'una singularitat total que ha estat vist com un símbol del naixement i la formació de Catalunya.

El recorregut de les sales d'art romànic és bàsicament cronològic i estilístic, i mostra les diferents tendències artístiques de l'art romànic de Catalunya, amb obres que, bàsicament, pertanyen als segles XI, XII i XIII.

L'itinerari s'inicia amb les pintures murals de Sant Joan de Boí, pròximes a la tradició francocarolíngia, i continua amb els conjunts d'influència italiana que dominen l'escenari pictòric des de la fi del segle XI, connectats sens dubte amb l'impuls de la reforma gregoriana, amb exemples com ara les pintures murals de Sant Quirze de Pedret, Santa Maria d'Àneu o Sant Pere del Burgal.

Una de les obres mestres de la col·lecció són les pintures de l'absis de Sant Climent de Taüll, amb el famós Pantocràtor o Crist en Majestat, indiscutible obra mestra del segle XII i una prova tangible de la força creativa de la pintura catalana. Al seu costat, cal remarcar el conjunt de Santa Maria de Taüll, l'exemple més important d'un interior d'església romànica totalment pintat, que ha conservat gran part d'aquesta decoració.

El final del recorregut se centra en les Pintures de San Pedro de Arlanza i les de la sala capitular de Sixena. Respecte d'aquestes darreres, es tracta d'un dels més magnífics conjunts pictòrics dins l'estil renovador de 1200 a Europa i que es conserva al Museu després del greu incendi que patí el 1936, durant la Guerra Civil.

El recorregut mostra també altres tècniques que distingeixen l'art català, com són la pintura sobre taula o l'escultura en fusta, i d'altres que completen la visió estètica de l'art romànic, com és l'orfebreria o l'escultura en pedra.

La col·lecció de pintura sobre taula, única a Europa, és també un apartat singular de la pintura romànica tant per la quantitat i antiguitat de les obres catalanes que es conserven –també fruit de l'interès anvers l'art romànic des del final del segle XIX– com per la qualitat i diversitat tècnica que mostren. Frontals com l'anomenat dels Apòstols o de la Seu d'Urgell, els d'Alós d'Isil, d'Avià o de Cardet es poden considerar paradigmes d'una tècnica pictòrica original i de gran interès artístic. D'altra banda, la col·lecció d'escultura en fusta ofereix una visió àmplia i completa del romànic, amb obres destacades en diverses tipologies com la Mare de Déu de Ger, la Majestat Batlló o les talles del Davallament d'Erill la Vall.

Cal fer esment també dels exemples d'escultura en pedra, d'entre els quals destaquen algunes peces de Ripoll i un grup ampli d'obres procedents dels conjunts de la ciutat de Barcelona, amb els refinats capitells en marbre de l'antic hospital de Sant Nicolau. Finalment, la col·lecció compta amb una mostra important d'esmalts, en la seva majoria produïts a Llemotges, com el Bàcul de Mondoñedo.

Entre el mes de desembre de 2010 i juny de 2011 les sales de la col·lecció del romànic van romandre tancades, a causa d'obres de manteniment i de renovació del discurs museogràfic. Durant aquest temps es va millorar la il·luminació, les condicions de conservació preventiva, així com les parts més desgastades del paviment. Es van reinaugurar el 29 de juny de 2011, en un acte presentat per Narcís Serra.

Informació de Viquipèdia
Romànic (segles XI - XIII)

Més informació:

Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona


L'absis de la Seu d'Urgell
(Mestre de la Seu d'Urgell)
L'absis de la Seu d'Urgell es troba exposat al MNAC (Fresc traspassat a tela);
en primer pla hi ha també l'altar de Tavèrnoles (Tremp sobrefusta)

Realitzat durant el segon quart del segle XII.
Mesures: 720 x 500 x 260 cm
Fresc traspassat a tela
Adquisició de la Junta de Museus a la campanya de 1919-1923

L’absis és l’espai més important de l’església, el lloc on s’emplaça l’altar. En el romànic, els absis solen estar decorats amb una Teofania (és a dir, una manifestació de la divinitat), tal com es pot observar en aquest exemple de la Seu d’Urgell. Malgrat que s’ha conservat incomplet, es distingeix una gran imatge de Crist en Majestat dins d’una màndorla flanquejada pel Tetramorf (els quatre símbols dels Evangelistes)  que presideix la conca absidal. Al registre del mig s’hi representa una sèrie d’apòstols, entre els quals s’inclou també la figura de Maria, Mare de Déu. El registre inferior, que no s’ha conservat, devia estar pintat amb cortinatges que imitaven teixits de luxe.

El conjunt és format per l'absis i per dos fragments amb un segon arrencament de les quatre figures centrals del semicilindre (Andreu i Pere i Maria i Joan). Procedeix de l’absis central de l'església de Sant Pere (avui Sant Miquel i Sant Pere), del grup catedralici de la Seu d'Urgell (Alt Urgell).


Altar de Tavèrnoles
(Anònim)

L'altar de Tavèrnoles. Segona meitat del segle XII - 120 x 218 x 99 cm
Procedeix de l'antiga església abacial benedictina de Sant Serni de Tavèrnoles (les Valls de Valira, Alt Urgell).
Tremp sobre fusta

Segona meitat del segle XII
120 x 218 x 99 cm
Tremp sobre fusta
Adquisició, 1907 (frontal); adquisició de la col·lecció Muntadas, 1956 (laterals)

Es tracta d’una mesa d’altar composada de tres taules –una frontal i dues laterals- com als exemples de Sant Andreu de Sagàs, Santa Maria de Lluçà i Sant Romà de Vila (Andorra).

A l'altar s'hi poden veure nou bisbesque, amb el cap nimbat (en blanc) i coberts amb la mitra ocre-groc, un dels quals (el central) és probablement Sant Serni, un màrtir de Tolosa de Llenguadoc. Aquest és un tema molt poc freqüent en la pintura sobre taula, que solia centrar la decoració a l'entorn d'una figura central i distribuïa les escenes o els personatges en registres. Als laterals, en què s'observa clarament la mà d'un artista diferent, hi ha els sants bisbes Martí i Brici, identificats per inscripcions.

Conjunt format per un frontal i dos laterals. Procedeix de l'antiga església abacial benedictina de Sant Serni de Tavèrnoles (les Valls de Valira, Alt Urgell).


Crist de la Cerdanya

Crist de la Cerdanya. Segona meitat del segle XII
69 x 66 x 10 cm.  Procedeix de la Cerdanya. Fusta

Segona meitat del segle XII
69 x 66 x 10 cm
Talla en fusta
Procedeix de la Cerdanya.

Talla en fusta de la imatge del Crist crucificat, i coronat, del tipus del Crist sofrent. Conserva alguns vestigis de la policromia original. No conserva la creu, mentre que el peu esquerre i les extremitats superiors són refetes modernament.


Pintures de Sant Joan de Boí
(Mestre de Boí)

Torre i bèstia apocalíptica de Boí. Cap a 1100. - 180 x 330 cm
Procedeix de l'església parroquial de Sant Joan de Boí (Vall de Boí, Alta Ribagorça). Fresc traspassat a tela

La vall de Boí és un dels territoris del Pirineu català on s’ha conservat més romànic, testimoni de la importància de l’indret durant l’edat mitjana però també de l’aïllament posterior, que n’ha evitat la desaparició. Les restes de la decoració mural de l’església de Boí, el poble que dóna nom a la vall, són instal·lades en un espai que evoca l’arquitectura del temple, el que permet situar la major part dels fragments segons la seva ubicació original. De l’interior de l’església es conserven pintures de les naus laterals, dels pilars i arcs de separació de les naus, així com del mur occidental, per bé que tot el conjunt devia anar policromat. Datades del tombant de segle XI-XII, el seu particular estil té poc a veure amb altres conjunts catalans i es vincula a la cultura artística del centre i el sud de França. El caràcter dinàmic de la representació o l’ús de colors plans i de formes ben siluetejades són pròxims als procediments de la il·luminació de manuscrits, d’on també sembla que provenen alguns motius iconogràfics.

L'esguerrat simbolitza no tan sols els esguerrats reals, sinó també els morals, els
depravats. La moral en algun moment atacà aquesta pintura llevant-li un fragment
fonamental. Sant Joan de Boí (Vall de Boí, Alta Ribagorça). Fresc traspassat a tela

Les pintures conservades de Sant Joan de Boí revelen un programa iconogràfic singular. Hi destaca una gran escena festiva amb joglars i saltimbanquis (que es pot contemplar al mur lateral de la dreta), que sorprèn en un context religiós però que potser al·ludeix les celebracions vinculades a la consagració del temple. Hi ha també un ampli cicle dedicat als sants, al qual  pertany el conegut fragment de la Lapidació de sant Esteve, així com un magnífic bestiari situat als intradossos dels arcs de separació de les naus, un dels més amplis i singulars de tot el romànic català.

Quadrúpede amb flor de lis de Boí. Cap a 1100  - 225,5 x 216,5 x 3,5 cm.
Procedeix de l'església parroquial de Sant Joan de Boí (Vall de Boí, Alta Ribagorça). Fresc traspassat a tela

Lapidació de sant Esteve de Boí. Cap a 1100. Procedeix de l'església parroquial de Sant Joan de Boí
(Vall de Boí, Alta Ribagorça). Fresc traspassat a tela

Camell. Cap a 1100. Procedeix de l'església parroquial de Sant Joan de Boí
(Vall de Boí, Alta Ribagorça). Fresc traspassat a tela

Foren pintades cap a 1100. Fresc traspassat a tela

Adquisició de la Junta de Museus en diverses campanyes d'arrencaments, 1923 i 1978

El conjunt conservat de la decoració de l’església comprèn pintures de les naus, de la paret occidental, dels intradossos d'alguns dels arcs i de les columnes, així com de la façana exterior septentrional. Procedeixen de l'església parroquial de Sant Joan de Boí (Vall de Boí, Alta Ribagorça).

Animal híbrid de Boí. sXI - Procedeix de l'església parroquial de Sant Joan de Boí
(Vall de Boí, Alta Ribagorça). Fresc traspassat a tela


Crist d'Escaló

Crist d'Escaló. Segona meitat del segle XII  

Segona meitat del segle XII  75 x 76 x 15 cm. 
Talla en fusta amb restes de policromia al tremp
Procedeix d'Escaló (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà).


Apòstols d'Àger: Tadeu i Jaume.

Apòstols d'Àger: Tadeu i Jaume.
Finals del segle XI – inicis del segle XII  280 x 144,5 x 4,5 cm
Procedeix de l'església canonical, més tard col·legiata,
de Sant Pere d'Àger (Noguera). Fresc traspassat a tela

Pintat a finals del segle XI – inicis del segle XII
280 x 144,5 x 4,5 cm
Fresc traspassat a tela
Donació dels Amics dels Museus, 1958

Dins del corpus d’obres adscrites a l’anomenat cercle de Pedret, les pintures d’Àger tenen especial similitud amb l’única d’aquestes obres que es conserva fora del territori català, el conjunt de Saint-Lizier de Coserans (Arieja, França). La corporeïtat de les dues figures, l’harmonia de la composició o la delicadesa en el modelat dels rostres, amb les característiques carnacions al front, les galtes i el coll, acrediten la qualitat de la pintura. Cal tenir present que la canònica de Sant Pere d’Àger era un dels principals centres de poder religiós i polític al sud del comtat d’Urgell.

Part de la decoració de l'absis central, el principal i més sencer del conjunt de 19 fragments de pintura mural que se'n conserven, dels absis laterals i d'altres llocs de l'edifici, la majoria amb escasses restes pictòriques. Procedeix de l'església canonical, més tard col·legiata, de Sant Pere d'Àger (Noguera).


Pintures de Pedret
(Mestre de Pedret)

Les pintures de Pedret són un conjunt de pintures murals pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de Sant Quirze de Pedret. El conjunt està repartit entre el Museu de Solsona (absis central) i el MNAC (absidioles). Aquestes van donar nom a un grup de pintures relativament homogeni, de l'entorn del 1100, relacionat estilísticament amb Itàlia, caracteritzat pels records de l'il·lusionisme antic, i ple de trets iconogràfics bizantins.


A la volta, s’hi representa la Mare de Déu amb el nen, en bust, mentre que al mur apareix la paràbola de les verges prudents i les verges fàtues (Mt. 25,1-13), les primeres assegudes a la taula al costat de Crist, les segones dretes a fora.

Així s'al·ludeix al judici final, ja que només els que estiguin preparats podran entrar a la casa del Senyor. Va incorporar-se al fons del MNAC amb el número de registre 015874-000.

El conjunt mural és format per les pintures dels dos absis laterals, més les del central, que es troben al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (que conserva també part de la decoració preromànica anterior) i restes in situ. Procedeixen de l'església de Sant Quirze de Pedret (Cercs, Berguedà).
-

A finals del segle XI, la pintura mural romànica del nord d'Itàlia entra a Catalunya amb una difusió semblant a la de l'arquitectura romànica llombarda. L'actuació de pintors italians acompanya, doncs, l'arquitectura, i aviat hi obté un ressò important.

L'exemple més clar d'aquesta pintura relacionada amb la Llombardia és el conjunt de Sant Quirze de Pedret, estilísticament proper a les pintures de Sant Pere d'Àger, Santa Maria d'Àneu i Sant Pere del Burgal, i amb les de Saint-Lizier de Coserans (França), conservades in situ.

El conjunt presenta un important cicle apocalíptic en què es relaciona de manera poc freqüent el tema del judici final, centrat en la paràbola de les verges fàtues i les verges prudents a l'absidiola meridional.

Sant Quirze de Pedret

Pintat a finals del segle XI – inicis del segle XII.
Fresc traspassat a tela

Segons aquesta paràbola, recollida en l'Evangeli de Mateu (25:1-3), que està representat a l'intradós de l'arc, sols els que estiguin preparats podran entrar a la casa del Senyor, és a dir, al regne del cel. Les verges prudents, previsores, que han portat oli per a les seves llànties, es representen assegudes a la taula de l'espòs i duen la corona, símbol de la vida eterna. En canvi, les verges fàtues, que no porten oli per a les llànties, es representen dempeus i sense corona. A la volta de l'absidiola, apareix una Mare de Déu en majestat, com a Virgo prudentissima, i a la dreta de l'entrada, una personificació de l'Església que també porta corona.

Les restes de pintura de l'absis lateral esquerre s'han interpretat com el conjunt dels apòstols presidits per Pere, cap de l'Església de Roma, que accentua la importància de la doctrina de l'Església i de la reforma gregoriana.

Font: MNAC

Fragment de teixit copte

Fragment de teixit copte amb paniske en un «orbiculus». Egipte, segles VI-VII. 28 x 26 cm
Llegat de Joan Estelrich, 2000. Procedeix d'Egipte. Teixit amb llana i lli amb lligament de tafetà


L'Absis de Santa Maria d'Àneu
(Mestre de Pedret)
 
Absis de Santa Maria d'Àneu (detall)

Decoració de l'absis principal. Procedeix de l'església de Santa Maria d'Àneu (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà).

Absis de Santa Maria d'Àneu

Finals del segle XI – inicis del segle XII
700 x 410 x 210 cm
Fresc traspassat a tela

La decoració de l’absis de Santa Maria d’Àneu, obra de l'anomenat Mestre de Pedret, és una mostra de la superposició de temes i motius de l’Antic i del Nou Testament a la pintura romànica catalana. A la volta hi ha representada l’Epifania, amb Maria en Majestat i els Mags. Al registre inferior, apareixen els dos serafins de la visió d’Isaïes al temple de Jerusalem (Is 6,3-6) que canten «S(AN)C(TU)S S(AN)C(TU)S S(AN)C(TU)S» i apropen les tenalles amb brases ardents als llavis dels profetes Elies i Isaïes. Al mig, les quatre rodes de foc del carro de Jahvè al·ludeixen a la visió d’Ezequiel (Ez 1,15). Cal subratllar també el protagonisme dels tres arcàngels, Miquel, Gabriel i Rafael, advocats el dia del Judici Final. Aquesta original temàtica troba la seves fonts en repertoris bizantinitzants d’Itàlia.

Font: MNAC




Absis del Burgal
(Mestre de Pedret)


Malgrat el caràcter eminentment religiós de l’art medieval, la noblesa laica acostumava a actuar com a responsable de l’encàrrec i finançament d’obra artística. La representació de la figura del comitent no és inusual en l’art romànic, com testimonia aquí la presència de la comtessa Llúcia de Pallars, retratada a la part inferior dreta de l’absis. La noble dama vesteix luxosament i duu a les mans un ciri encès, atribut que és propi de les persones difuntes. Aquest detall fa suposar que les pintures es van finalitzar després de la seva mort, documentada l’any 1090.

Comtessa Llúcia de Pallars. Fragment de l'Absis del Burgal
Finals del segle XI – inicis del segle XII. Fresc traspassat a tela.

Finals del segle XI – inicis del segle XII.
670 x 400 x 200 cm.
Fresc traspassat a tela.

Decoració de l'absis principal i de part de l'arc triomfal. El conjunt pictòric comprèn també set altres fragments, la majoria amb escasses restes pictòriques, així com el mural o palimpsest amb dos estrats de pintura conservat in situ. Procedeix de l'antiga església de Sant Pere del Burgal (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà).

Font: MNAC


Absis de Marmellar

Absis de Marmellar

Fragment de l'Absis de Marmellar

Fragment de
l'Absis de Marmellar
Segle XII

377 x 275,5 x 139 cm

Adquisició, 1962

Fresc traspassat a tela

Decoració de l'absis i de l'arc triomfal. Procedeix de l'antiga capella de Sant Miquel del castell de Marmellar (el Montmell, Baix Penedès).


Absis d'Esterri de Cardós

Absis d'Esterri de Cardós. Segona meitat del segle XII. 540 x 390 x 200 cm.

Segona meitat del segle XII
540 x 390 x 200 cm
Fresc traspassat a tela.

Adquisició de la Junta de Museus a la campanya de 1919-1923

Decoració de l'absis. Procedeix de l'església parroquial de Sant Pau d'Esterri de Cardós (Pallars Sobirà).

L’absis està presidit pel Crist en Majestat (o Maiestas Domini), a la volta. Apareix inscrit en la màndorla, duu el nimbe crucífer i vesteix túnica i mantell, treballats amb plecs molt rígids i amb motius que simulen pedreria a les vores. Fa el gest habitual de beneir amb la mà dreta mentre que amb l’esquerra presenta el llibre, tancat. Amb una clara frontalitat, està assegut damunt l’arc del cel i reposa els peus damunt d’un petit arc, tractat també com una imitació d’objectes de luxe. A banda i banda hi ha les inscripcions de l’Alfa i l’Omega.

La volta es completa amb el Tetramorf, amb els quatre éssers que simbolitzen els evangelistes disposats de manera centrífuga. Destaca la tosquedat de la representació, especialment en el lleó de Marc, que ha fet que en ocasions s’hagi associat amb un ós. La inscripció, però, l’identifica sense cap mena de dubte amb l’evangelista. La composició es completa amb un querubí, a l’esquerra, i un serafí, a la dreta, identificats per les corresponents inscripcions abreujades. Són turiferaris, de manera que fan balancejar els corresponents encensers, representats entre les figures i la màndorla. Als extrems hi ha els arcàngels advocats, com a intercessors entre Déu i l’home: a l’esquerra Miquel i a la dreta Gabriel.

Al mur o semicilindre, conservats parcialment, apareixen Maria i l’Apostolat, que inclou sant Pau. De fet, la part esquerra ha desaparegut gairebé en la seva totalitat. Tots els personatges es representen dempeus i frontalment, sobre un fons de franges de colors llisos. Al centre, flanquejant la finestra, hi havia precisament Maria a l’esquerra, de la qual només és visible part del cap, mentre sant Pau és a la dreta. Es pot distingir per una calba mal interpretada i sosté un vas amb la mà esquerra, amb el qual potser evoca la seva condició de vas d’elecció de Crist, segons el text bíblic (Actes dels Apòstols, 9, 15). Al seu costat, hi ha representats alguns dels apòstols: sant Joan, sant Bartomeu i, a l’altre costat de la finestra sud, sant Tomàs i sant Bernabé, d’acord amb les inscripcions que els identifiquen.

Al registre inferior, un cortinatge pintat de groc, amb representacions de plantes, del qual pengen corns i calzes. La separació amb el mur queda remarcada per una sanefa de meandres.


Frontal d'altar d'Esterri de Cardós

Frontal d'altar d'Esterri de Cardós. 1225. 108 x 161 x 20 cm. Taller de la Seu d'Urgell del 1200

Any 1225
108 x 161 x 20 cm
Tremp, relleus d'estuc i restes de full metàl·lic sobre fusta de pi endrapada
Adquisició, 1911
Procedeix de l'església de Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós (Pallars Sobirà).


Pintures de Ginestarre

Pintures de l'absis de Ginestarre. Segona meitat del segle XII. 380 x 290 x 170 cm. Fresc traspassat a tela

Segona meitat del segle XII
380 x 290 x 170 cm
Fresc traspassat a tela
Adquisició de la Junta de Museus a la campanya de 1919-1923

Decoració de l'absis i de l'arc triomfal, que inclou part del frontis. Procedeix de l'església de Santa Maria de Ginestarre (Esterri de Cardós, Pallars Sobirà).


Frontal d'altar d'Esquius

Segon quart del segle XII  88 x 123 x 1,6 cm  Llegat de Santiago Espona, 1958

Segon quart del segle XII 
88 x 123 x 1,6 cm 
Llegat de Santiago Espona, 1958
Tremp i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta
Procedeix probablement de l'antiga església de Santa Maria del castell de Besora.

L’ús de pigments valuosos (lapislàtzuli, orpiment, cinabri) propis de la miniatura, fa pensar que aquest frontal es va pintar en un monestir amb un escriptori important, com ho va ser el de Ripoll. La poètica inscripció que recorre la màndorla del Crist és ben característica dels ambients intel·lectuals ripollesos: «Aquest és el Déu de l’Alfa i l’Omega. Vine, oh clement i misericordiós, amb la teva pietat, i afluixa les cadenes dels miserables. Amén». A més, la composició amb les dues fileres d’apòstols flanquejant el Crist central és paradigmàtica dels frontals d’altar romànics.


Frontal d'altar de Cardet

Frontal d'altar de Cardet. Iohannes. Taller de la Ribagorça

Segona meitat del segle XIII
97 x 162 x 7,5 cm
Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932
Tremp, relleus d'estuc i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta.
Procedeix de l'església parroquial de Santa Maria de Cardet (Vall de Boí, Alta Ribagorça).

Tant el frontal de Gia com el de Cardet conserven, excepcionalment, al marc inferior, restes de la signatura del seu autor, un pintor anomenat Joan («Iohannes»). Totes dues peces són obra d’un taller actiu a la Ribagorça, que incorpora certes fórmules del primer gòtic, com ara l’ímpetu el carácter narratiu o la manera sub­til d’il·luminar els rostres. També és típica d’aquest taller la decoració amb relleus de guix de tota la superfície dels frontals, que es cobrien amb colradura per obtenir els característics fons daurats.


Moltes vegades són petits detalls dins de l'escena d'un frontal d'altar els que són magnificats pel repertori de cant gregorià i col·locats en un moment clau per a la meditació: la processó per rebre la comunió. Després de la matança dels innocents una mare, Raquel, es lamenta. És un crit angoixat que es descriu perfectament amb un figuralisme senzill emprant intervals de semitò per a les paraules ploratus et ululatus (plorant i gemegant) i a altres moments de la peça.

L'escena és visible a la part inferior dreta del frontal al mateix temps que es mostra la fugida a Egipte. L'elecció del mode setè, el més agut del repertori, està en connexió amb els crits i laments d'una mare angoixada.


Frontal d'altar de la Seu d'Urgell o dels Apòstols

Frontal d'altar de la Seu d'Urgell o dels Apòstols

Segon quart del segle XII
102,5 x 151 x 6 cm
Tremp i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta de pi
Adquisició, 1905
Procedeix d'una església indeterminada del bisbat de la Seu d'Urgell.

Els frontals d’altar formaven part del mobiliari litúrgic de l’església i s’utilitzaven per cobrir la part davantera dels altars. Aquest frontal, del segon quart del segle XII, policromat al tremp, és una de les obres mestres de la col·lecció de pintura sobre taula del Museu Nacional. En el registre central trobem la representació de la Maiestas Domini, o Crist en Majestat, inscrit en una doble màndorla, que recorda models d’origen carolingi. A banda i banda es reparteixen els dotze apòstols en una composició triangular molt original que genera un joc de simetria i d’espai clarament jerarquitzat. Els tres compartiments rectangulars, amb els seus colors brillants, recorden l’esplendor de les pàgines miniades.


Frontal d'altar d'Ix

 Frontal d'altar d'Ix. Taller de la Seu d'Urgell. Segon quart del segle XII  90,5 x 155,4 x 6,5 cm

Segon quart del segle XII
90,5 x 155,4 x 6,5 cm
Tremp i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta de pi.
Adquisició, 1889
Procedeix de l'església parroquial de Sant Martí d'Ix (la Guingueta d'Ix, Alta Cerdanya).


Baldaquí de Tost

Baldaquí de Tost. Cap a 1220. 176,5 x 161 x 9,5 cm. Taller de la Seu d'Urgell del 1200

Cap a 1220
176,5 x 161 x 9,5 cm
Tremp, relleus d'estuc i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta.
Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932

Del baldaquí es conserva també, al Museu Episcopal de Vic, la cresteria i la biga davantera. Procedeix de l'església de Sant Martí de Tost (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell).

Els baldaquins són mobles que cobreixen l’altar, decorant i monumentalitzant l’espai més sagrat de l’església. Els de tipus plafó, com el de Tost, són una producció característica del romànic català. La taula o plafó pintat estava sostingut en posició horitzontal per una estructura de bigues que s’encaixava a la paret de l’absis. Els baldaquins-plafó oferien una alternativa eficaç i econòmica als baldaquins en forma de templet, dels quals solien disposar les esglésies més riques. Del conjunt de Tost es conserven també la biga davantera i una cresteria, totes dues al Museu Episcopal de Vic.


Frontal d'altar de Gia

Frontal d'altar de Gia. Segona meitat del segle XIII. 100 x 146 x 8 cm. Iohannes. Taller de la Ribagorça

Segona meitat del segle XIII
100 x 146 x 8 cm
Tremp, relleus d'estuc i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta.
Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932
Procedeix de l'església de Sant Martí de Gia o Xia (Alta Ribagorça, Osca).


Frontal d'altar de Durro

Frontal d'altar de Durro. Mitjan segle XII  98 x 129,3 x 6,5 cm. Tremp sobre fusta

Mitjan segle XII
98 x 129,3 x 6,5 cm
Tremp sobre fusta
Adquisició de la Junta de Museus a la campanya de 1919-1923
Procedeix de l'ermita de Sant Quirc de Durro (la Vall de Boí, Alta Ribagorça).


Baldaquí de Tavèrnoles

Baldaquí de Tavèrnoles. Mitjan segle XIII. 170 x 216 x 33,5 cm. Taller de la Seu d'Urgell del 1200

Mitjan segle XIII
170 x 216 x 33,5 cm
Tremp, relleus d'estuc i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta endrapada.
Adquisició, 1906
Procedeix del monestir benedictí de Sant Serni de Tavèrnoles (les Valls de Valira, Alt Urgell).

La conservació gairebé completa d’aquesta peça (les bigues han estat retallades) permet comprovar com era l’estructura original d’un baldaquí de tipus plafó. La taula pintada està decorada amb una imatge de Crist en Majestat, dins d’una màndorla sostinguda per quatre figures angèliques que evoquen el tema de l’Ascensió. El baldaquí es va descobrir a Tavèrnoles a principis del segle XX, mig amagat per un retaule gòtic. Tot i haver-se trobat en posició inclinada, sembla que en origen els baldaquins-plafó es disposaven horitzontalment, a manera de sostre per a l’altar.


Absis de Sant Climent de Taüll

Absis de Sant Climent de Taüll. Cap a 1123. Mestre de Taüll

Cap a 1123
620 x 360 x 180 cm
Fresc traspassat a tela
Adquisició de la Junta de Museus a la campanya de 1919-1923

Part principal del conjunt pictòric que comprèn també la decoració dels arcs triomfals, la de l'absis lateral, la inscripció de consagració i una finestra anterior. Hi ha més pintures in situ. Procedeix de l'església de Sant Climent de Taüll (Vall de Boí, Alta Ribagorça).

Aquesta és una de les obres mestres del romànic europeu. La seva genialitat resideix en la combinació d’elements de diferents visions bíbliques –les de l’Apocalipsi, Isaïes i Ezequiel– per presentar-nos el Crist del Judici Final. Aquest apareix des del fons i provoca un moviment centrífug de la composició, en la qual domina el sentit ornamental dels perfils i l’habilitat en l’ús del color per donar volums. Per la seva excepcionalitat i força pictòrica, l’obra del Mestre de Taüll s’ha projectat a la modernitat i ha fascinat artistes de les avantguardes del segle XX, com ara Picasso o Francis Picabia.

Reconstrucció virtual i mapping de l’església de Sant Climent de Taüll
Mirar de prop el Crist de Sant Climent de Taüll
Vídeo-resum de la restauració a l’església de Sant Climent de Taüll (25,47 min)
Veure Giga-fotografia


Capitell de Santa Maria de Besalú

Capitell de Santa Maria de Besalú. Entre 1137 i 1167/1171. 64 x 56 x 56 cm. Talla en travertí.

Entre 1137 i 1167/1171
64 x 56 x 56 cm
Talla en travertí
Dipòsit de la Generalitat de Catalunya, dació Godia, 1994
Procedeix de l'antiga església de la canònica augustiniana de Santa Maria de Besalú (Garrotxa).


Capitell de l'absis de Camarasa

 Capitell de l'absis de Camarasa. Últim quart del segle XII.  33 x 52 x 29 cm

Últim quart del segle XII
33 x 52 x 29 cm
Talla en pedra
Ingrés amb motiu de l'«Exposició Internacional de Barcelona», 1929; adquisició, 1931

Forma part del conjunt de Camarasa. Procedeix de l'absis de l'església de Sant Miquel del castell de Camarasa (Noguera).


Capitells del pilar de Camarasa






Últim quart del segle XII
77 x 165 x 77,5 cm
Talla en pedra

Ingrés amb motiu de l'«Exposició Internacional de Barcelona», 1929; adquisició, 1931

Fragment de pilar format per cinc capitells, dos dels quals coronats per cimacis. Procedeix del creuer de l'església de Sant Miquel del castell de Camarasa (Noguera).


Capitell amb sirenes de Sant Miquel de Fluvià

Capitell amb sirenes de Sant Miquel de Fluvià.

Capitell decorat amb figuració que presenta una sirena-peix a cadascuna de les quatre cares. La seva composició, estrictament simètrica, mostra els éssers de front, amb una doble cua que es corba i s’orienta cap als angles; els extrems de la cua són subjectats per les mans corresponents, que a la vegada sostenen un peix, de cap per avall. L’esquema es desenvolupa sobre un fons llis i connecta amb un àbac llis i fi, amb uns volums lleugerament sortints que evoquen els daus d’angle d’altres capitells. No hi ha indicis de l’existència de collarí. El relleu mostra els volums clars, amb els detalls marcats somerament i manté una certa tosquedat, segurament i en part a causa del tipus de pedra utilitzat.

Capitells del conjunt conservats al museu

Per a més informació consulteu l'article de Jordi Camps al blog: Tres capitells romànics de Sant Miquel de Fluvià identificats al Museu Nacional


Mare de Déu de Ger

Mare de Déu de Ger

Segona meitat del segle XII
51,8 x 20,5 x 15,5 cm
Talla en fusta policromada al tremp i relleus d'estuc
Llegat de Santiago Espona, 1958
Procedeix de l'església parroquial de Santa Coloma de Ger (Baixa Cerdanya).


Figures del Davallament de Santa Maria de Taüll

Figures del Davallament de Santa Maria de Taüll. Segona meitat del segle XII – segle XIII

Segona meitat del segle XII – segle XIII
Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932
Talla en fusta amb restes de policromia al tremp
Conjunt de quatre figures d'un davallament de la Creu. Procedeix de l'església parroquial de Santa Maria de Taüll (la Vall de Boí, Alta Ribagorça).


Pintures de Sorpe

660 x 723 x 885 cm
Fresc traspassat a tela

Adquisició de la Junta de Museus a la campanya de 1919-1923; dipòsit del bisbat d'Urgell, 1929; adquisició, 1946 i 1964

Conjunt format per la decoració dels arcs triomfals, de les parets septentrional i meridional de la nau i els arcs de comunicació amb les laterals. Hi ha altres pintures al Museu Diocesà d'Urgell i restes in situ. Procedeixen de l'església parroquial de Sant Pere de Sorpe (Alt Àneu, Pallars Sobirà).

Maria entre l'Església i la Sinagoga i Barca.


Maria entre l'Església i la Sinagoga i Barca.
Segon Mestre de Sorpe. Mitjan segle XII

Mitjan segle XII
770 x 152 cm
Fresc traspassat a tela

Adquisició de la Junta de Museus a la campanya de 1919-1923; dipòsit del bisbat d'Urgell, 1929; adquisició, 1946 i 1964

Intradós septentrional d'un dels arcs triomfals de l’església, la decoració de la qual comprèn també la dels arcs triomfals i arcs de comunicació amb les laterals. Hi ha altres pintures al Museu Diocesà d'Urgell i restes in situ. Procedeixen de l'església parroquial de Sant Pere de Sorpe (Alt Àneu, Pallars Sobirà).

Barca de lesglésia de Sorpe. Segon Mestre de Sorpe. Mitjan segle XII

El símbol zodiacal de Càncer de Sorpe

El símbol zodiacal de Càncer de Sorpe. Mitjan segle XII. Tercer Mestre de Sorpe

Mitjan segle XII
Fresc traspassat a tela

Adquisició de la Junta de Museus a la campanya de 1919-1923; dipòsit del bisbat d'Urgell, 1929; adquisició, 1946 i 1964

De l'intradós de l'arc de comunciació de la nau central amb la nord, part de la decoració de l’església, la qual comprèn també la de la nau i dels arcs triomfals. Hi ha altres pintures al Museu Diocesà d'Urgell i restes in situ. Procedeixen de l'església parroquial de Sant Pere de Sorpe (Alt Àneu, Pallars Sobirà).

Peus de la Crucifixió. Mestre de Sorpe. Mitjan segle XII

Mitjan segle XII
670 x 896 cm
Fresc traspassat a tela

Adquisició de la Junta de Museus a la campanya de 1919-1923; dipòsit del bisbat d'Urgell, 1929; adquisició, 1946 i 1964

Paret septentrional de la nau central de l’església, la decoració de la qual comprèn també la dels arcs triomfals i la dels arcs de comunicació amb les laterals. Hi ha altres pintures al Museu Diocesà d'Urgell i restes in situ. Procedeixen de l'església parroquial de Sant Pere de Sorpe (Alt Àneu, Pallars Sobirà).


Crist de Cubells
Crist de Cubells. Últim quart del segle XII. 67 x 19 x 16 cm

Últim quart del segle XII
67 x 19 x 16 cm
Talla en fusta d'ametller policromada al tremp (la policromia actual és posterior)
Dipòsit del Ministeri de Cultura del Govern Espanyol, 1985
Procedeix de l'església de la Mare de Déu del castell de Cubells (Noguera).


Apostolat de Sant Romà de les Bons
Apostolat de Sant Romà de les Bons. Cap a 1164. 171,4 x 350,5 x 3,5 cm. Mestre de Santa Coloma

Cap a 1164
171,4 x 350,5 x 3,5 cm
Fresc traspassat a tela
Donació de Lluís Plandiura, 1932

Un dels dos fragments conservats de la decoració de l'absis, concretament la decoració del registre central. In situ hi ha restes pictòriques a la part inferior d'aquest i també a l'altar, on es trobà l'acta de consagració del 23 de gener de 1164. Procedeixen de l'església de Sant Romà de les Bons (Encamp, Andorra).

L'església de Sant Romà de les Bons va ser consagrada el 23 de gener de 1164. Al voltant d’aquesta data s’estableix la cronologia de les seves pintures murals romàniques i, per extensió, la dels conjunts que estilísticament s’hi relacionen: Sant Miquel d’Engolasters (que també es conserven al Museu Nacional), Anyós i Santa Coloma d’Andorra. Aquest darrer és el conjunt més complex de tots i el que dóna nom a una personalitat artística força homogènia, que defineix el grup andorrà de l’anomenat Mestre de Santa Coloma.

El Museu Nacional conserva el que ha pervingut de l’apostolat amb la Mare de Déu del mur cilíndric de l’absis i el fragment inferior del Crist en Majestat que presidia la volta de l’absis. S’hi reconeixen sant Pere amb les claus, Maria amb el calze i sant Andreu portant una creu, a l’esquerra de la finestra central, i sant Pau i sant Jaume que aguanten rotlles amb les mans velades, a la dreta de la mateixa finestra. A l’interior de l’església es conserven encara algunes restes de decoració a la part baixa de l’altar que simulen un teixit.


Absis d'Engolasters

Absis d'Engolasters. Cap a 1160. Totals: 358 x 303 x 198 cm ; absis: 320 x 220 x 140 cm.
Fresc traspassat a tela. Mestre de Santa Coloma d'Andorra

Cap a 1160
Totals: 358 x 303 x 198 cm ; absis: 320 x 220 x 140 cm
Fresc traspassat a tela
Adquisició de la Junta de Museus a la campanya de 1919-1923

Decoració de l'absis i de l'arc triomfal. Procedeix de l'església de Sant Miquel d'Engolasters (les Escaldes, Andorra).


Absidiola de Sant Esteve d'Andorra

Fragment. Absidiola de Sant Esteve d'Andorra

Cap a 1200-1210
340 x 180 x 80 cm
Fresc traspassat a tela.
Dipòsit de l'antiga col·lecció Bosch i Catarineu, 1934; donació de Julio Muñoz Ramonet, 1950

Decoració d'una absidiola lateral i del mur adjacent. El conjunt comprèn bona part de la de l'absis principal, especialment la del semicilidre amb la història de la Passió, amb 5 fragments al MNAC i 3 grans plafons en col·leccions particulars. Procedeixen de l'església parroquial de Sant Esteve d'Andorra la Vella.


Frontal d'altar d'Avià

Frontal d'altar d'Avià. Cap a 1200. 107 x 177 x 7,5 cm

Cap a 1200
107 x 177 x 7,5 cm
Tremp, tapajuntes de pergamí, relleus d'estuc i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta
Adquisició, 1903
Procedeix de l'església de Santa Maria d'Avià (Berguedà).

Aquest frontal és una excel·lent representació de l’anomenat art del 1200, que es va caracteritzar per la influència, a l’Occident cristià, de l’art bizantí renovat al segle XII a través de la miniatura anglesa i de l’art dels Croats. El frontal està centrat en la figura de Maria com a sedes sapientiae o ‘tron de la saviesa’, amb el Nen a la falda i flanquejada per quatre escenes de la infantesa de Jesús. La influència estilística de Bizanci és perceptible en el modelat escultural dels cossos, en el tractament dels rostres en tres quarts i en els vestigis de decoració vegetal daurada dels fons. També és d’origen bizantí la posició de Maria en l’escena de la Nativitat, on apareix mig asseguda sobre un feix de palla.


Frontal d'altar de Baltarga

Frontal d'altar de Baltarga. Cap a 1200. 96 x 159,7 x 10 cm. Mestre Alexander

Cap a 1200
96 x 159,7 x 10 cm
Adquisició, 1911
Tremp i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta

Procedeix de l'església parroquial de Sant Andreu de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya).


Frontal d'altar de Mosoll

Frontal d'altar de Mosoll. Primer terç del segle XIII. 99 x 167 x 7 cm. Taller de la Seu d'Urgell del 1200

Primer terç del segle XIII
99 x 167 x 7 cm
Tremp, relleus d'estuc i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta.
Adquisició, 1906
Procedeix de l'església de Santa Maria de Mosoll (Das, Baixa Cerdanya).

Taula pintada emmarcada per una sanefa amb una decoració variada d'entrellaços animats per medallons amb figuració animal (lleó, ocell, paó, àguila). La composició, sobre un fons vermell, està dividida en quatre compartiments assenyalats per l’entrecreuament de dues sanefes vegetals, que a la volta es divideixen en tres arcs cadascú.  Malgrat aquesta compartimentació, la figuració conforma una mena de narració contínua sobre el paper de Maria en la història de l’Encarnació i la Salvació. Al registre superior, el Viatge dels Mags a cavall per adorar el Nen Jesús, que apareix acompanyat de Maria i Josep (Mt. 2, 9-11), i  l’escena de la Visitació (Ll. 1, 39-45). Al registre inferior, l'Anunciació (Ll. 26-38), la Presentació al Temple (Josep ofereix els colomins, la Verge col·loca el Nen sobre l’altar, al costat de l’hòstia consagrada, i el profeta Simeó) (Ll. 1, 22-35), i la Dormició de Maria, amb Crist que beneeix acompanyat de tres apòstols. La taula, que es composa de tres posts horitzontals emmarcats per un bastidor de quatre trams, presenta una important llacuna a la part inferior.


Biga de la Passió

Biga de la Passió

Cap a 1192-1220
20 x 233,5 x 4 cm
Tremp sobre fusta
Adquisició, 1907
Procedència catalana


Maiestas Domini i Tetramorf de Cardona

Maiestas Domini i Tetramorf de Cardona

Cap a 1200 
350 x 260 cm
Fresc traspassat a tela
Dipòsit del Servei de Defensa del Patrimonio Nacional, 1953

Pintures del tram central de la volta de l'atri, sobre la porta. El conjunt comprèn la decoració dels murs que flanquegen aquest accés, així com la dels dos altres trams de volta del seu costat. Procedeix de l'antiga canònica de Sant Vicenç de Cardona (Bages).


Absis de Toses

Absis de Toses. Segle XIII. 447 x 337,5 x 180 cm. Fresc traspassat a tela

Segle XIII
447 x 337,5 x 180 cm
Fresc traspassat a tela
Adquisició, 1952

Decoració de la volta i hemicicle absidal, parcialment conservada. Les pintures murals de la nau es conserven in situ. Es conserva també la biga travessera de l'absis i en provenen així mateix un baldaquí i les tres taules d'un altar. Procedeix de l'església parroquial de Sant Cristòfol de Toses (Ripollès).


Frontal d'altar dels Arcàngels

Frontal d'altar dels Arcàngels. Segon quart del segle XIII. 105,3 x 127 x 4,5 cm. Mestre de Sant Pau de Casserres

Segon quart del segle XIII
105,3 x 127 x 4,5 cm
Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932
Procedència catalana
Tremp, relleus d'estuc i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta


Fragment de creu italiana
(Anònim. Itàlia. Úmbria-Les Marques)

Fragment de creu italiana

Tercer quart del segle XIII
32 x 25 x 5 cm
Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932
Tremp i daurat amb pa d'or sobre fusta
Procedeix probablement de les regions d'Úmbria o de les Marques (Itàlia central).


Mare de Déu
(Anònim)

Mare de Déu

Primera meitat del segle XIII
79 x 33,5 x 29 cm
Talla en fusta amb restes de policromia al tremp
Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932

Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta, amb algunes restes de policromia. La composició respon al tipus de Sedes Sapientiae, o Tron de Saviesa, segon el qual la Mare de Dëu apareix asseguda amb el Nen a la falda, a la banda esquerra de Maria, en una composició totalment frontal. Ambdues figures duen corones. Falta bona part del setial que completaria el grup.

Procedència desconeguda, probablement castellana.


Arquitectura d'Arlanza

Arquitectura d'Arlanza

Cap a 1210
139,5 x 189,5 x 3,5 cm
Fresc traspassat a tela

Era situat sobre la porta del mur nord. Del mateix conjunt decoratiu el MNAC en posseeix 5 altres fragments. D’altres es troben al Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard, a The Cloisters de Nova York i un altre en una col·lecció particular. Procedeixen d'una sala de l’antiga abadia benedictina de San Pedro de Arlanza (Burgos), situada sobre la sala capitular, al primer pis de la Torre del Tesoro.


Griu d'Arlanza
(Anònim. Castella)

Griu d'Arlanza

Cap a 1210
189,5 x 322 x 4 cm
Fresc traspassat a tela

La major part de la pintura mural romànica conservada és de temàtica religiosa, però també podem trobar decoracions de caràcter cortesà o profà en grans centres monàstics, com és el cas de San Pedro de Arlanza, a Castella. Aquest fragment prové d’una sala de caràcter palatí de l’anomenada Torre del Tesoro, damunt la sala capitular, on hi havia representacions zoomòrfiques inspirades en el bestiari. Aquí hi veiem un griu, ésser fantàstic amb cos de lleó i tors d’àliga, en una actitud vigilant. L’estil de les pintures d’Arlanza es relaciona amb altres obres hispàniques del 1200 de clara influència de la miniatura anglesa, fet que es fa visible en el refinament i la precisió dels motius, combinat amb la seva monumentalitat.

Flanquejava la finestra meridional, del mateix conjunt decoratiu el MNAC en posseeix 5 altres fragments. D’altres es troben al Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard, a The Cloisters de Nova York i un altre en una col·lecció particular. Procedeixen d'una sala de l’antiga abadia benedictina de San Pedro de Arlanza (Burgos), situada sobre la sala capitular, al primer pis de la Torre del Tesoro.


Parella de sirenes ocell, d'Arlanza
(Anònim. Castella)

Parella de sirenes ocell, d'Arlanza

Cap a 1210
60 x 141,5 x 2,8 cm
Fresc traspassat a tela

Aquesta parella d’animals amb cos d’au, potes de cabra i cap humà, formava part del fris decoratiu que voltava la sala del monestir d’Arlanza, d’on també prové el griu que conserva el museu. Són sirenes ocell, imatges guardianes i protectores que deriven de les de l’Antiguitat clàssica. Malgrat el seu aspecte afable, remeten a les temptacions dels sentits, l’engany i  els perills dels vicis i la falsedat. La vistositat del seu aspecte les va fer molt decoratives i es troben sovint representades en el ric panorama artístic burgalès dels inicis del segle XIII.

Altres fragments del mateix conjunt es  localitzen al Metropolitan Museum of Art de Nova York i al Fogg Art Museum de la Universitat de Cambridge, ambdós als Estats Units.

Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional d’Art. Donació de Don Antonio Gallardo Ballart, 2015

Forma part del conjunt de pintura mural de San Pedro de Arlanza, repartit entre el MNAC, que posseeix set fragments en total, un altre al Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard i dos més al museu The Cloisters


Arqueta: Crucifixió
(Anònim)

Arqueta reliquiari llemosina

Llemotges, cap a 1210-1220
21,4 x 20,4 x 9 cm
Coure gravat i daurat, amb aplicació d’esmalt «champlevé», sobre ànima de fusta
Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932
Procedència desconeguda

Arqueta reliquiari llemosina, formada per un cos de forma de paral·lelepípede i una coberta a dos vessants, que s'obre mitjançant dues xarneres, i està coronada per una gran cresteria calada, sense caboixons. L'ànima de fusta està recoberta per les habituals plaques de coure esmaltades. La decoració més interessant està situada al revers de la peça, on apareix una Crucifixió completa (la Verge i sant Joan, el sol i la lluna), flanquejada per dues grans figures d'apòstols a la placa central, i una Maiestas Domini envoltada pel Tetramorf i dues grans figures angèliques als extrems, a la coberta.

A l'anvers apareixen sis altres figures d'àngels, dins de medallons circulars, i dos àngels més a cada lateral. L'aplicació d'esmalts ornamenta tots els fons i diversos motius decoratius de tipus floral i geomètric, amb predomini de blaus com és habitual en aquest gènere de peces. 0Només les figures del revers, que, d'altra banda, són de millor qualitat, reben caps de coure en aplic.


Lipsanoteca de Taüll
(Anònim)

Lipsanoteca de Taüll

Finals del segle XI – inicis del segle XII
12,3 x 8,6 x 8,6 cm

Llegat de Martí Estany, 1938; ingrés, 1943
Fusta policromada al tremp
Procedeix probablement d'una església de Taüll (la Vall de Boí, Alta Ribagorça).

Lipsanoteca en fusta policromada, de forma ovoide, de la qual es conserven el vas i la tapa. De la decoració, sobre la base de franges de color, destaca la representació de tres figures de peixos.


Colom eucarístic
(Anònim)

Colom eucarístic

Orfebreria
Llemotges, primera meitat del segle XIII
Colom 12,3 x 23 x 8,4 cm
Coure daurat amb aplicacions d'esmalt «champlevé»
Llegat de Santiago Espona, 1958

Objecte en forma de colom, destinat a la reserva d'hòsties consagrades. Està format per un cos central, que inclou a la part superior una cavitat esfèrica per a rebre les Sagrades Formes, al qual s'afegeixen com a peces independents les dues ales, la cua i el bec. El cos principal està decorat a cisell amb motius que simulen el plomatge de l'ocell. Ales i cua reben decoració en esmalt «champlevé», amb una paleta cromàtica notablement rica.


Crist
(Anònim)

Crist

Orfebreria
Llemotges, cap a 1200-1220
24 x 19 x 3,5 cm
Coure repussat, cisellat i daurat, amb aplicació d’esmalt «champlevé» i perles de vidre
Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932
Procedència desconeguda.


Pintures de la sala capitular de Sixena

Pintures de la sala capitular de Sixena. MNAC

Les Pintures de la sala capitular de Sixena són unes pintures murals procedents del Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca, Aragó) que actualment es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) com a dipòsit de la comunitat de religioses santjoanistes del monestir de Santa Maria de Sixena. Aquest dipòsit va ser realitzat l'any 1940. Van ser realitzades pel Mestre de la Sala Capitular de Sixena entre el 1196 i el 1208. Aquestes pintures murals escenifiquen moments de l'Antic Testament i del Nou Testament. Són cosiderades com una de les mostres més rellevants de pintura romànica de tota la península, amb un estil bizantí similar al fet servir a la Catedral de Winchester.

Pintures murals

Les pintures de Sixena estàn considerades com una de les mostres més rellevants de pintura romànica a la Península Ibèrica.  Van ser pintades entre el 1196 i el 1208. A Sixena, hi ha indicis de que el conjunt pictòric havia estat decorat amb motllures policromades que emmarcaven els arcs i la separació entre murs, amb incrustacions als nimbes dels personatges sagrats. Possiblement, en algunes escenes com ara La Nativitat, hi apareixien estels daurats; aquesta tècnica i estil només té semblança amb pintures murals procedents de Navarra, d'època més tardana. Altres pintures presenten patrons pictòrics semblants als que apareixen a les pintures de Santa Maria de Sixena; aquestes són les decoracions vegetals de Sant Esteve d'Andorra i Sant Cristòfol de Tosses (totes dues al MNAC). Les pintures de San Pedro de Arlanza mostren similitud amb les de Sixena en els motius vegetals i en els temes d'animals fabulosos.

La composició dels morters a Sixena era bàsicament a base de calç i sorra, tot i que també fibres vegetals com ara palla o herba o pèls animals, molt utilitzats en pintura bizantina. Per als colors blaus, a Sixena s'hi empraven l'aerinita i l'atzurita, al contrari que en conjunts pictorics d'Anglaterra o França, on era més utilitzat el lapislàtzuli (tot i que en alguns casos també l'atzurita, mai aerinita). Pel que fa als pigments verds, a Sixena s'hi ha identificat la terra verda (pigment derivat del coure); tot i que en ocasions és força complicat diferenciar-lo de l'aerinita per la mala conservació de les pintures per culpa del foc. També per culpa de l'incendi, no s'ha pogut determinar la utilització de pigments orgànics vermells en les pintures. En el cas de Sixena, els pigments blaus se solen trobar emmarcats per pigments verds, tal com també passa a la catedral de Canterbury.

A les pintures de Sixena s'hi han trobat marques de compàs en els cercles decoratius, tal com també s'ha trobat a Winchester, Canterbury i Norwich.



Pintures de la sala capitular de Sixena. MNAC

Incendi i trasllat

El conjunt de pintura mural es trobava al monestir de Santa Maria de Sixena, quan el 1936, en el decurs de la guerra civil espanyola aquest va patir un incendi. Com a conseqüència del foc hi hagué importants pèrdues pictòriques i alteració dels colors. Les pintures van ser arrancades i dutes a Catalunya, on van ser restaurades i exposades al MNAC, on s'hi troben des d'aquell moment. L'incendi va provocar temperatures de més de mil graus centígrads i van provocar la pèrdua del 50% de les pintures; del 50% restant, actualment el 32% és una reintegració pictòrica completa i el 18% són les originals alterades. Després del trasllat, les pintures van ser traspassades a teles de cotó mitjançant caseïna, un adhesiu procedent del formatge. Posteriorment, aquestes teles van ser tibades en bastidors i plafons de fusta.

Litigi per les pintures de Sixena

L'any 2013 el Govern d'Aragó va reclamar les pintures a la Generalitat de Catalunya. Els principals argument de la generalitat perquè les obres continuïn a Catalunya són la usucapió i la bona fe amb la que segons el Conseller de Cultura Ferran Mascarell es va dur a terme el trasllat. El 2014 el govern aragonés va interposar una demanda contra el Ministeri de Cultura, la Generalitat i el MNAC. Al juliol de 2016, el jutjat de primera instància d'Osca va sentenciar al MNAC a retornar les obres a Sixena, i al novembre de 2016 va sol·licitar l'execució provisional de la sentència. La jutgessa va donar un termini de 20 dies perquè es notifiquessin les condicions del desmuntatge i trasllat de les pintures, així com el nombre i nom dels tècnics que durien a terme el procés. En la mateixa sentència, la jutgessa requeria al govern aragonès que en un termini màxim de 10 dies informes de les condicions estructurals i climàtiques de la Sala Capitular. Entre novembre i desembre de 2016, el MNAC va presentar diferents informes encarregats a diversos experts en relació al trasllat de les pintures. Entre els informes, hi destaca el realitzat per la Dra. Simona Sajeva, on es deia que era impossible traslladar les pintures del MNAC a Sixena sense danyar-les irremeiablement. L'informe, assenyalava la necessitat de mantenir els suports i les condicions de conservació del MNAC al Monestir de Sixena; segons aquest informe, els suports de les pintures, expressos per a la instal·lació al MNAC, feien impossible el trasllat.
Litigi de Sixena:

http://www.museunacional.cat/ca/litigi-de-sixena
http://www.museunacional.cat/ca/search/content/Litigi%20de%20Sixena
http://www.museunacional.cat/ca/search/content/Sixena

Pintures de la sala capitular de Sixena. MNAC
-.-

Font d'informació de Viquipèdia 
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (MNAC) - Romànic (segles XI - XIII)

Més informació:

Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Palau Nacional de Montjuïc

-.-

-.-